El consol de la gratuïtat

La gratuïtat del servei de Rodalies pot tenir els dies comptats. El govern espanyol s’està plantejant posar fi a una mesura que es va començar a aplicar el juliol del 2022 per ajudar a contrarestar l’alta inflació provocada per la invasió d’Ucraïna. La inflació sembla controlada i és lògic, doncs, que una mesura temporal de tan alt cost es retiri. Tot i que una cosa són les dades macroeconòmiques i una altra, de molt diferent, és l’economia a peu de carrer, aquella en què la ciutadania no veu la mateixa millora. La tornada al pagament, si és que torna, arribarà en el pitjor moment per a les persones que estan sent sotmeses, des de dimarts, al viacrucis que representa arribar des de les terres tarragonines a Barcelona. Per molt que Renfe hagi habilitat un bon servei alternatiu, la realitat que els passatgers de les línies del sud s’estan trobant cada dia és un trajecte infernal, ple de retards i transbordaments, i de trens plens perquè sembla ja una broma macabra que, com més saturació hi ha a les estacions, més trens curts, de menys capacitat, passen per les vies. La gratuïtat del servei és almenys un consol, perquè ja que és dolent almenys no fa mal a la butxaca. I té, alhora, un efecte pervers, perquè són moltes les persones que diuen: “És gratis, no se li pot demanar més.” Doncs no, perquè ni és gratis, ja que es finança amb diners públics –que de forma directa o indirecta paguem entre tots–, ni el fet que sigui de pagament és una garantia de bon servei, com hem vist en el passat. Jo pagaria encantada un tren que em portés puntual al meu lloc de destí.