El voraviu
El 10% fa la comunió
Queda lluny quan era un primer adreçador pel qual passàvem tots
“Catequesi parroquial. Inscripcions”, es llegeix en un cartell que el rector de Canet de Mar exhibeix com a reclam a l’entrada de l’escola pública del municipi. La falta de clientela per fer la primera comunió és tan alarmant que els catòlics ja surten també al carrer a obrir mercat amb mètodes que fins ara monopolitzaven altres moviments de caràcter religiós i espiritual com els evangelistes, els mormons o els testimonis de Jehovà, per citar els que més vegades m’han aturat per el carrer i m’han fet proselitisme de les seves creences. No hi ha mainada per fer la primera comunió i expliquen que els que hi van, hi van amb molt poc pòsit de vivència cristiana. Tampoc no hi ha catequistes per instruir els vailets i vailetes. La caiguda de clientela i de voluntaris no ha arribat sobtadament. Ve d’anys, però s’ha accentuat des de la pandèmia. Les xifres oficials parlen d’un 44% de menys en els darrers sis anys. Amb prou feines fan la primera comunió un 10% de les criatures en edat de fer-la. Queden lluny, molt lluny, aquells anys en què era un primer adreçador pel qual passàvem tots. S’havien de tenir molt i molt ben posats els principis (i alguna cosa més) als anys seixanta perquè uns pares no portessin el seu fill o filla a catequesi i a fer la primera comunió. Als pobles era missió impossible. La majoria en vàrem fer dues, la primera comunió i la comunió solemne. Una als vuit anys i l’altra als dotze. Són els signes del temps.