La política general

Dimarts començarà el primer debat de política general de la legislatura. És com la festa major parlamentària. Tots els grups representats a l’hemicicle i organitzats pel govern poden dir el que vulguin amb el cronòmetre a la mà –a excepció de Salvador Illa–, durant tres dies. Enguany, el debat quedarà deslluït per la proximitat del debat d’investidura que es va celebrar el 8 d’agost. En un format similar els vam escoltar tots per saber més o menys de quin peu calcen. El debat de política general quedarà també deslluït per la proximitat dels congressos dels partits independentistes que se celebren aquest octubre i novembre i que han de definir els lideratges, els objectius i els pactes que volen mantenir després que els socialistes governin en institucions cabdals com l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació, el govern espanyol, la Generalitat, etc. La setmana vinent es visualitzarà que els vint diputats d’ERC estaran més pendents del seu congrés de novembre que no pas de la política general. En aquest sentit ho té més endreçat Junts, alhora que Carles Puigdemont continuarà sent el seu líder més preuat i menys qüestionat almenys fins que no s’apliqui del tot i per a tothom l’amnistia.

Malgrat tot, el debat de política general servirà per posar el termòmetre a la política catalana dins de l’anomenat postprocés, del canvi que es va presentar en la passada campanya electoral del 12 de maig i de la relació que manté l’actual govern de la Generalitat amb el govern espanyol pel que fa a les fórmules de finançament, traspassos d’infraestructures, etc. Sovint no es compleix pràcticament res de les resolucions pactades en aquest tipus de debats. Per posar un exemple, l’any passat van prosperar mesures per millorar l’educació sexual i evitar l’accés a la pornografia per part dels infants. La qüestió és que les mesures encara no s’han posat a la pràctica.