Lletra petita
Joan Carles I retratat
“Ni les fotos, ni els àudios, ni els vídeos, si mai els arribem a veure, no provocaran cap desgast reial entre els monàrquics i ‘juancarlistas’
Gràcies a la tardana difusió d’unes fotos que durant anys vam imaginar més salpebrades s’ha desvetllat un altre secret que en realitat no tenia cap misteri, un enigma que mai va estar encriptat, una doble vida que sempre en va ser una i prou: la bona vida del rei Joan Carles. Viure com un rei és a l’abast de pocs, ser rei i viure com els vassalls ja no hauria estat propi d’un campechano sinó d’un tanoca. Per això l’exposició pública dels excessos carnals i la bulímia crematística de l’emèrit durant els anys que tenia l’obligació constitucional de prestar grans serveis a l’Estat no provocaran cap desgast entre la ciutadania adepta, ja siguin monàrquics, ja siguin juancarlistas, aquest eufemisme que una ment ben remunerada va idear quan ja es va començar a veure que amb tanta vianda el rei encara acabaria retratat al pati del darrere d’un xalet amb una gorra al revés i unes pinces a la mà, no sabem si exercint d’aprenent d’abdicat o d’ajudant de cuina, com un Resines qualsevol promocionant no sabem si mòbils o barbacoes. Les fotos amb la Bárbara també són en un xalet, es veu que hi tenia tirada, igual com tenia tirada a les actrius i famoses que sortien a la tele, si podia ser altes i rosses però sempre plebees, que per alguna cosa el rei sempre ha d’estar a prop del poble. Com sempre sol passar amb totes les monarquies històriques, el seu principal enemic resulta que el tenia a la mateixa Casa Reial, que durant molt de temps va prendre totes les decisions equivocades, ara sobreprotegint-lo, ara sobreexposant-lo. Darrerament el tenim bolcat en les regates perquè l’edat ja no li deu permetre bolcar-se tant en les regateres, però si el personal assessor que encara deu papallonejar al seu entorn sabés llegir l’oportunitat, s’afanyarien a convèncer el CIS que inclogués d’una vegada la valoració de la institució en el proper sondeig ciutadà. És trist, però tenint en compte que a la pell de brau encara hi ha admiració cap als mascles alfa, saber que l’emèrit tenia una agenda de cites comparable a la de Julio Iglesias encara faria disparar l’aprovació. Ara que el PSOE i Sumar estudien eliminar el delicte d’injúries a la corona, davant la magnitud de la falsedat potser el podrien substituir per injúries de la corona al poble.
