Cap de l’oposició

Carles Puigdemont ha demanat al grup parlamentari de Junts que en el debat de política general que comença demà mostri que hi ha una alternativa possible al “fràgil” govern de Salvador Illa. La petició coincideix amb l’anunci que l’expresident de la Generalitat no exercirà de cap de l’oposició i deixarà vacant el càrrec creat per Pasqual Maragall ara fa 20 anys per dignificar aquesta figura. Arribats a aquest punt, el debat es presenta prou plàcid per al líder del PSC, que, d’entrada, no es veurà en la tessitura d’entrar en el cos a cos amb els seus rivals polítics, sinó amb representants de primera línia dels seus grups. En el cas de Puigdemont, queda clar, perquè mentre el Suprem es nega a aplicar-li l’amnistia es veu forçat a mantenir-se a l’exili, i en el d’ERC, perquè el partit es manté immers en el preprocés congressual que ha de triar el seu líder el 30 de novembre. Illa pot respirar tranquil. I potser ho estaria una mica menys si Puigdemont –malgrat haver estar cap de l’executiu– o un altre diputat de Junts hagués ocupat un càrrec, el de cap de l’oposició, que, segons el decret que el regula, preveu que sigui consultat pel president de la Generalitat en els afers “de més importància per al país”, com els que afecten les institucions o l’autogovern. Ara, Illa s’ho estalvia.