Crisi també de contractació temporal

La contractació a través de les empreses de treball temporal (ETT) ha caigut al mes de juliol, de manera que ja acumula un descens del 13% en els set primers mesos de l’any. En època de recessió, és normal que es redueixi la contractació temporal. Sobretot perquè, precisament, les ETT són les que absorbeixen la demanda puntual de feina. Quan fa falta una ampliació puntual de plantilla, es recorre a les ETT. Quan hi ha una baixa laboral per malaltia o vacances d’algun treballador, les ETT aporten el suplent. El problema ara és que, en plena crisi, la política empresarial és, en general, cobrir el mínim indispensable les baixes laborals. Per tant, la caiguda de contractació a través de les ETT indica tant que hi ha menys feina com que les empreses ja tenen posat el xip de l’economia de guerra o, cosa que és el mateix, l’economia de crisi.

La temporalitat és una de les característiques de la nostra economia. Algú diria, fins i tot, que és un dels nostres mals endèmics. Tenim un sistema econòmic basat en l’ocupació de baixa qualitat; per això la reducció en sectors com la construcció i els serveis repercuteix directament en el més feble: el treballador contractat temporal. Que els hotels i els restaurants no omplin aquest estiu com s’esperaven ja ha tingut aquest efecte gairebé preventiu. No s’ha contractat gent que altres estius sí que havien sigut necessaris. En concret, els tipus de contractes que més han caigut són el de per obra i servei determinat, i l’eventual, per circumstàncies de la producció.

La preocupació per les conseqüències de la crisi està més que justificada. Els primers indicadors són pitjors que les previsions. Si es pensava que l’estiu permetria endarrerir fins al setembre la cruesa de la nova situació econòmica, s’estava en un error. Ni la contractació hotelera o de restauració no ha aguantat. I el que és pitjor és que durant els anys de bonança no hem sigut capaços de construir alguna cosa amb més valor afegit. La contractació temporal no és més que la punta de l’iceberg d’una economia basada en els sectors que més notaran la crisi. Els presagis són realment pessimistes.