Peix al cove o barca pròpia?

El PSOE ha aturat les negociacions amb Junts i ERC per a l’aprovació dels pressupostos generals de l’Estat del 2025 perquè no vol que aquestes converses quedin contaminades pels congressos que aquestes dues formacions han de celebrar d’aquí a pocs dies: Junts el 26 i 27 d’octubre i ERC el 30 de novembre i l’1 de desembre. Vet aquí, doncs, una imatge paradoxal: els dos principals partits independentistes de Catalunya debatent la respectiva reestructuració interna i redefinint les seves estratègies polítiques –entre les quals se suposa que deu figurar com es reprèn el procés secessionista–, mentre a la porta els espera el PSOE per oferir-los el peix al cove. I ningú no pot dir que els socialistes s’esperaran per a res perquè si, des del 2018, han aconseguit el vot d’ERC i de Junts per governar Espanya, bé el poden mantenir, sobretot considerant les alternatives. Tampoc podran dir, ERC i Junts, que no n’hagin tret, de peix del cove, encara que els hagin fet passar lluç per llobarro o, fins i tot, morralla per peix gros. Els indults, primer, la llei d’amnistia, després, i també els traspassos de rodalies o els canvis en el sistema de finançament, són a la pila del peix recollit. Però aquest tribut té prou valor perquè puguem comprar-nos la llibertat, encara que sigui a terminis? O és en realitat la recompensa per renunciar-hi? Els congressos de Junts i ERC no tenen només el repte que cadascú posi ordre a casa seva i que es refacin les relacions mútues. També tenen el d’explicar a tots els ciutadans que els han fet costat en el procés cap al referèndum del 2017 i en la resistència a la repressió, com continuarà la lluita per la independència més enllà de les declaracions de principis i de les paraules grandiloqüents. Perquè si no ho fan, a part de les conclusions dels congressos, ja poden anar redactant també les respectives esqueles polítiques.