Desmotivació

En un món on les expectatives són altes i les pressions constants, molts adolescents es troben atrapats en un laberint. La desmotivació acadèmica s’arrela en la seva vida diària, els roba el somriure i els transforma la curiositat en indiferència. Al matí, els llibres pesen com rocs i les classes avorreixen. Els somnis de futur es desdibuixen davant la rutina monòtona, i els objectius passen a ser simples records llunyans. Enmig dels sorolls d’una societat que exigeix èxit, l’adolescent que ha deixat de caminar cada matí cap a l’institut es pregunta sol a casa: “Val la pena?” Els pensaments s’escapen com el vent, i el desànim se’ls incrusta a dins. Sovint detecten una manca de connexió entre el currículum escolar i els seus interessos personals o aspiracions futures: “Per què haig de patir les matemàtiques si jo vull ser il·lustrador de còmics?” Les distraccions digitals, amb les seves promeses de diversió immediata, es tornen una escapatòria molt més atractiva. La comparació constant a través de les xarxes socials els afecta la concentració i l’autoestima. En un moment ja delicat en el desenvolupament emocional, alguns adolescents troben difícil mantenir-se motivats en un entorn que no reflecteix les seves necessitats. La desmotivació deriva en els caimans de l’ansietat, les urpes de la frustració i la maleïda depressió. La por al fracàs fa abandonar els estudis i perdre oportunitats personals i professionals. El tema reclama una atenció urgent: des de casa —que som els pesats de torn—, però també des dels centres, i això últim no sempre passa.