La Barcelona modernista s’irrita

La vara de doble mesura s’ha activat amb tota contundència en el delicat Eixample modernista de Barcelona. L’obertura d’un supermercat de 24 hores amb l’estètica de llum de neó, neveres plenes de cervesa, estanteries plenes a vessar d’alcohol i un trist ciutadà asiàtic –en aquest cas de Bangladesh– assegut davant la caixa registradora, als baixos d’un edifici catalogat per l’Ajuntament ha desfermat les ires estètiques i la reacció contundent del consistori, que ha anunciat el seu tancament imminent.

El negoci en qüestió ahir a tarda encara era obert. Desolat, buit de clientela, amb sensació de desabastiment, però amb les persianes aixecades i obert al públic. Aquest matí, qui sap, potser ja haurà tancat, perquè l’ordre dictada pels serveis municipals corresponents és fulminant; el negoci no té llicència i per tant no pot estar funcionant.

El senyor Heribert Pons va ser un adinerat industrial manresà que quan va decidir traslladar-se a viure a Barcelona va considera que havia de deixar tothom bocabadat fent-se construir un esplèndid edifici al número 18 de rambla Catalunya. El pulcre i enorme vestíbul d’entrada, amb una escultura de marbre de la deessa Diana presidint l’arrencada de l’escalinata ja descriu la joia d’edifici que és. Entre les utilitats que ha tingut la casa, va destacar el fet de ser seu del Departament d’Economia fins al 2020. El juny passat, després d’un llarg procés de rehabilitació, va reobrir com a edifici d’oficines, però de moment només conté dues activitats, una empresa de formació d’hostesses de vol a la segona planta, Airt Hostess BCN, i el controvertit supermercat a peu de carrer.

Molt bé, les hostesses. Molt escaients a l’elegància del lloc, però ai el paki! A qui li passa pel cap obrir un súper de llums de neó en un edifici modernista com si fos qualsevol casa de Joaquim Costa? Per això el rum-rum de malestar que es va aixecar des del juny passat, quan va començar a funcionar el nou establiment de la casa Heribert Pons, va prendre forma, primer, de debat ciutadà, després, de problema polític i, finalment, de resolució administrativa: tancament fulminant.

En la decisió municipal hi ha influït un argument de pes, definitiu: el supermercat estava obert sense disposar de la corresponent llicència. A la paret de l’establiment hi penja un paper on hi diu “Comunicació d’obertura”, però és evident que això no és la llicència requerida.

La fi precipitada d’aquest supermercat no farà plorar ningú, no representa la mort de cap comerç centenari d’aquests que han vist passar generacions de barcelonins. Probablement el seu propietari tampoc tindrà temps d’entristir-se pel fiasco empresarial, ocupat com estarà a fer rutllar la resta de botigues de les mateixes característiques que té obertes a Barcelona, “unes vuit”, segons explica amb escassa precisió un dels seus treballadors.

Quan tanqui el supermercat i faci mudances poden fer servir les maletes que hi ha a la venda a l’establiment, tot i que l’activitat comunicada especifica venda d’alimentació en general, làctics, congelats i begudes. La mudança és fàcil, només hauran de passar a l’altre costat de la rambla Catalunya, davant t de la casa Heribert Pons, als números 20 i 24, on sí, efectivament, hi ha dos pakis més, cal pensar que amb llicència.