El voraviu
Espavilem o baixen molles
Els les vàrem fer passar putes i van a totes. Ni memòria de peix ni puny mantega
Temo que als nostres fills i nets els deixarem un artefacte molt pitjor, molt més nociu i molt més perillós que la Constitució del 78 de què ens vàrem dotar la nostra generació. Fa set anys les vàrem fer passar putes a l’espanyolisme com mai s’haurien pensat que els les faríem passar, i els espanyolistes, ells sí, ni obliden ni perdonen. No fan com nosaltres, que tenim memòria de peix i puny de mantega. Són venjatius. I la serveixen freda. Varen confiar en les matrassades dels piolins, varen confiar que els quedava una gran línia de defensa en la judicatura (com s’ha demostrat) i varen confiar en encarregar a Sánchez “seduir” els catalans, un cop estovats. Ja ho han fet. Tenen els dirigents autonòmics al pot i als ciutadans que els empenyíem (quan l’espanyolisme la passava puta) remullant-se en l’abstencionisme. Ara ja poden passar a la nova fase i no pararan fins a parir un artefacte resetejat, com anuncien González i Rajoy, que ens colli ben collats i no deixi res per verd. El nou artefacte dels espanyols recaragolarà tres visos amb la pretensió que no es descollin mai més. Primer la sagrada integritat territorial, que fins ara vetllava l’exèrcit. Segon, el sistema de finançament “Page i Cia.”, que tot és de tots i per sempre. Tercer, una llei electoral com la que ja reclamava Cs en què les minories perifèriques s’enllardin de debò. O espavilem o baixen molles, que deia l’àvia Neus. I més aviat del que ens pensem!