La menopausa: una nova veta de mercat

Miro en les pàgines d’economia d’un diari generalista tot el que és capaç de consumir una senyora a partir dels 45 anys. No són pàgines dirigides al meu veritable benestar, sinó al sector econòmic que pot fer negoci amb la nostra menopausa. Les víctimes som les menopàusiques, clientes perfectes si aconsegueixen que estiguem deleroses per no passar calor, per no tenir les carns penjant, per no tenir arrugues, per no suportar la redistribució abdominal del greix. Nosaltres, dones desesperades i incautes, víctimes fàcils per caure en la trampa de viure aquesta etapa de la vida com si fos un trastorn, una malaltia, un error del calendari.

Lamento contradir-los. La menstruació per a mi sí que va ser un calvari: hemorràgies exagerades per a una mamífera humana que duraven un mínim de deu dies, anèmica perduda i vivint constantment amb la por de tacar o anar tacada. Sé que sembla de mal gust explicar tot això, però només ho sembla perquè és una realitat massa present per viure amb la feinada d’eludir-la. No hi ha dubte: les dones en edat fèrtil menstruen cada mes i s’ha de tenir en compte sempre, en cada situació en què hi hagi homes i dones: per exemple, en el subministrament de compreses i tampons que no siguin tan cars, que estiguin a l’abast de tothom. Pensar en el disseny dels lavabos (hi pots trobar preservatius, però difícilment compreses), en els camps de refugiats i en tots els espais on hi hagi dones. Tenir en compte sempre les necessitats de les dones cada mes; necessitem homes que pensin en la regla i dones que no deixin de pensar-hi per ser falsament més universals. Que aixequi la mà la dona que no hagi dit fluixet i vergonyosa a una altra dona: “Tens un Tampax?” I després s’ha disculpat perquè li ha arribat quan no tocava.

Jo soc més feliç que mai sense la regla: he recuperat un terç de la meva vida, deu de cada 30 dies, i he deixat de tenir unes migranyes atroces durant les quals només em consolava imaginant la possibilitat d’autodecapitar-me.

Segons les pàgines d’economia (que pensen que no llegirem les dones), 9,2 milions de dones a l’Estat som menopàusiques, i si ens esforcem una mica podem trobar fins a 40 símptomes d’aquesta “malaltia atroç”, però “malauradament” només un 4% de les dones utilitzen teràpia hormonal. Per què deu ser? Potser perquè les antigues promeses mèdiques no ens han posat sempre al centre i han compromès la nostra salut cardiovascular i la incidència amb el càncer? Sota la falsa modernitat que la menopausa ja no ha de ser un tabú, cal mostrar el “gran patiment” que provoca i que la dona pugui rebre tota l’ajuda que calgui, pagant, és clar. Les empreses busquen teràpies per a una falsa malaltia que és simplement la longevitat ovàrica, i que venen acompanyades de programes gimnàstics, nutricionistes i psicòlegs, a més de mil nous aparells per, per exemple, mesurar la temperatura corporal.

Per tant, menopàusiques del món, preparem-nos per rebre un exèrcit d’especialistes que ens diran que l’insomni, els canvis d’ànim, l’augment de pes, la sudoració, la falta de desig sexual, la sequedat, els dolors a les articulacions i 40 coses més són un problema de salut greu que té una solució bo i pagant. Trucaran a la nostra porta un exèrcit de venedors de productes perquè som un sector que gastem en salut i benestar un 30% més que les dones en edat fèrtil. Som una enorme i nova oportunitat de negoci i per això les empreses augmenten la seva inversió un 22% per medicalitzar la menopausa.

Estic amb el Dr. Joan-Ramon Laporte no només perquè és un dels pocs metges que denuncien la hipermedicació com a forma poc ètica de negoci, sinó perquè jo també soc especialista en la meva pròpia vida: la menopausa no és una malaltia, és una etapa vital. I per què ningú ens explica les meravelles d’aquesta nova etapa? Serenitat, estabilitat emocional, gaudi i saviesa corporal i vital. Mai havia estat tan feliç ni m’havia sentit tan jo mateixa com ara!

Envio aquest article a una de les directores adjuntes del diari. Em comenta que la menopausa no és una malaltia, però sí un tema que Salut ha de tenir ben present per atendre aquesta etapa vital. Tota la raó. La meva ginecòloga també em comenta la pressió que tenen moltes dones per complir sexualment a còpia de medicació, lubricants i hormones i que voldria que les noves generacions no facin mai res que no desitgin per culpa de la pressió social i cultural. Així construïm les dones el coneixement, de manera molt diferent d’una junta d’accionistes que veuen en nosaltres un sector potencialment molt beneficiós.