S’acosta l’Any Domènech
El pròxim dia 30 es coneix eran les principals activitats programades
La Fundació Prudenci Bertrana va organitzar, el setembre passat, un homenatge al lloretenc Joan Domènech, ja que ell en va ser el president del patronat durant set anys. L’acte es va fer a La Mercè de Girona i el va conduir l’escriptor Martí Gironell, qui va anar introduint diverses persones que van glossar la figura d’en Joan. Jo vaig tenir la sort de poder-hi intervenir en l’apartat que feia referència a en Joan Domènech mestre. Ho vaig fer com a exalumna seva. Hi van intervenir també Esteve Vilanova i Joan Vidal i Gayolà, també expresidents de la Fundació Prudenci Bertrana, i la seva actual presidenta, Mariàngela Vilallonga, a més del degà del Col·legi de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències, Àlex Rocas. El denominador comú va ser que tots vam destacar el seu compromís amb el país, amb la cultura i l’educació. Per mi, tres puntals bàsics si volem que Catalunya sigui un referent. Com no podia ser d’una altra manera, tancava l’acte la seva dona, la Teresa Coll.
Es veu que s’havia fet poca publicitat de l’acte i alguna persona dels organitzadors patia un xic per si no hi havia gaire gent. Res més lluny de la realitat. L’espai es va omplir del tot. I és que molta gent apreciava i estimava en Joan Domènech.
Aquest homenatge es pot considerar un preàmbul de l’Any Domènech que se celebrarà a Lloret. Anirà del 9 de novembre del 2024 fins al 9 de novembre del 2025. Ben aviat, el 30 d’octubre, es presentarà l’Any Domènech en roda de premsa i es coneixeran les principals activitats programades. Però em permeto fer un petit espòiler i anunciar la inauguració d’una exposició que donarà el tret de sortida a la celebració. Una exposició que recollirà la trajectòria vital, professional, cultural, política, literària i social d’en Joan Domènech. Pretén plasmar la pluralitat de temes i àmbits que va treballar. La imatge gràfica de tot plegat l’ha sabut plasmar a la perfecció la seva neta, la Núria, que ha aconseguit que “l’avi”, com li diu ella, estigui present d’alguna forma en tota aquesta commemoració. I ho ha aconseguit. No us revelo més. Només aprofito l’espai que em permet aquesta columna per anunciar-vos que s’acosta la celebració de l’Any Domènech i que per a tots el que el vam estimar i apreciar, Lloret serà durant un any parada obligatòria.
