Opinió

Vibracions

Ni tan sols els socis més optimistes haurien imaginat un escenari semblant

Com en altres oca­si­ons, començo bus­cant l’ori­gen eti­mològic del con­cepte que avui ens ocupa: vibra­ci­ons. El verb vibrar prové del llatí vibrare. En sen­tit figu­rat sig­ni­fica ser viva­ment afec­tat per una emoció. I és així com ens vam sen­tir el dia 2 d’aquest mes, en el moment que els juga­dors sal­ta­ven a la gespa de Mon­ti­livi i escoltàvem l’himne de la Cham­pi­ons per pri­mera vegada a l’estadi. L’únic que va acon­se­guir la pluja és que poguéssim dis­si­mu­lar un xic l’emoció, perquè alguna lla­gri­meta sí que se’ns va esca­par. Ni tan sols els socis més opti­mis­tes hau­rien ima­gi­nat un esce­nari sem­blant. No vam tenir sort amb el resul­tat, però les bones vibra­ci­ons ens feren aguan­tar el xàfec i la dis­sort d’haver-nos mar­cat dos gols en pròpia porta. No hi fa res. Diu­menge vam tor­nar a l’estadi i més de 13.000 espec­ta­dors vam vibrar nova­ment amb un par­tit que va tor­nar a tenir de tot. D’entrada, un aplau­di­ment ben afectuós per a la Mont­ser­rat Noga­reda, que va sor­tir acom­pa­nyada per la Canya, la mas­cota del Girona FC. Als noranta-un anys, la Mont­ser­rat és la sòcia més vete­rana del club.

La tarda també ens va donar ocasió d’aplau­dir dos herois: el por­ter Gaz­za­niga i el davan­ter Stu­ani. El pri­mer va parar tres penals, i l’uru­guaià va fer el gol de la victòria, de penal, en la segona pilota que tocava. Molt propi d’ell, tot s’ha de dir. Feia estona que l’estadi dema­nava a en Míchel que el fes sal­tar a la gespa. Pot­ser no està per jugar noranta minuts, però és un revul­siu en qual­se­vol par­tit. En core­jar el seu nom, l’estadi li trans­met tot de vibra­ci­ons posi­ti­ves. També són vibra­ci­ons, les que fa arri­bar al ter­reny de joc l’Edu­ard Solà, peri­o­dista espor­tiu i res­pon­sa­ble de la trans­missió del Girona a Cata­lu­nya Ràdio. M’hi faig un tip de riure. Quan he de veure el par­tit des de casa, poso les imat­ges sin­to­nit­zant la ràdio.

No van ser les úniques vibra­ci­ons d’aquell diu­menge. Al Tàrraco Arena, els Mar­recs de Salt acon­se­guien ajun­tar el 5 de 8 i el 2 de 8 amb folre en la mateixa actu­ació. No ho feien des del 2019. Els cas­tells també vibren i fan vibrar. Ja espe­rem amb il·lusió les seves actu­a­ci­ons a Girona per Sant Narcís. Serà d’aquí a no res!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia