El CPA Olot, l’exemple

Pocs clubs catalans tenen tants guardons mundials com el Club Patinatge Artístic Olot. Puc afirmar sense por a equivocar-me que és el club de Catalunya amb més guardons i alhora el que menys reconeixement té, pendent encara de la consideració d’esportistes d’elit o d’alt rendiment esportiu. És clar, no és futbol, ni tennis, és de noies majoritàriament i pertany a una ciutat petita però meravellosa com és Olot. Si fos de la conurbació metropolitana de Barcelona, altra cosa seria. Però no, Olot només té uns quaranta mil habitants i és capital d’una comarca d’interior, la Garrotxa, lluny del centralisme barceloní. És un club forjat des de la base, amb prop de cent vuitanta patinadores que combinen estudis amb moltes hores d’entrenament. Són esportistes joves, d’alt rendiment, d’elit, que dediquen el seu temps lliure, el que els queda com a joves que són, a entrenar-se, cuidar-se i competir a nivell provincial, català, espanyol i internacional. En Ricard Planiol és el cor d’aquest equip, director tècnic, acompanyat d’entrenadors, psicòloga i staff. Com un bon cirurgià, en Ricard elabora coreografies al ritme de músiques que ens transporten a la perfecció. Res és atzarós, llevat la força del destí o dels petits errors humans, tan necessaris com imprevisibles. Calculat fins al més mínim detall, els resultats són conseqüència de l’esforç, la disciplina, la perseverança, la planificació, i moltes, moltes hores de treball. La sort és al costat de qui la busca, amb intenció i capacitats físiques i emocionals en perfecte equilibri. Algunes persones, amb raó, pensen que aquesta relació d’amor amb el patinatge i l’èxit esportiu no durarà sempre. Però les persones passen i els projectes queden. El CPA Olot té projecte, una dedicació quasi professional de l’staff i personal tècnic, una base prometedora i una ciutat que li fa costat. Però fan falta més suports externs, econòmics, també de reconeixement com a esportistes d’alt nivell. Soc l’avi d’una patinadora del club, la Nora, que combina amb molt esforç i dedicació els seus estudis universitaris amb els entrenaments setmanals exigents, i com les companyes substitueix el que serien les distraccions pròpies de la joventut per les de l’esport, amb un cost personal i físic. L’èxit és fruit també d’aquesta dedicació i fa que aquesta sigui també un valor per a la vida.