Els monstres també tenen drets

Cal saber quina és la cara de Marcos Fuentes García, acusat del terrible doble assassinat d’una parella de pacífics ancians a Barcelona, l’estiu del 2020?

Avís als lectors. Aquesta crònica comença malament, perquè el periodisme no planteja interrogants, més aviat els resol, però en aquest cas la pregunta té sentit per la invitació a la reflexió que es pretén i que, si es vol, també pot ser plantejada d’una altra manera: la presumpció d’innocència és un principi jurídic prescindible que pot ser trepitjat impunement o és un dels fonaments del dret penal d’un estat democràtic que cal fer respectar?

Plantejada la doble qüestió, s’ha de fer notar que el títol que encapçala aquest text no en porta, d’interrogant; per tant, la resposta al dilema hauria d’anar pel costat del compliment escrupolós de la norma, encara que, aparentment, qui en surti beneficiat no mereixi el benefici de la protecció que desplega el principi de la presumpció d’innocència.

Abans de continuar, també cal saber que si hi apareix la paraula monstre és perquè aquest és el qualificatiu que el fiscal, Félix Martín, va fer servir dilluns per presentar Marcos Fuentes García a un tribunal del jurat de l’Audiència de Barcelona. El representant del ministeri públic creu que cal qualificar de monstruosa l’actuació d’un home consistent a guanyar-se la confiança d’un matrimoni d’ancians a còpia de vendre’ls productes sanitaris de dubtosa reputació i, aprofitant-se de la bona fe de la parella, estafar-los, robar-los les targetes de crèdit i, en última instància, fer-los una darrera visita a casa per llevar-los la vida brutalment amb l’objectiu d’evitar ser denunciat. Aquests són els fets que, segons el fiscal, mereixen la pena de presó permanent revisable.

Si Félix Martín té raó i l’acusat ha de romandre de per vida a la presó és una qüestió que es ventilarà d’aquí a pocs dies, quan el tribunal popular emeti veredicte i el jutge del cas dicti sentència. De moment, el ciutadà Marcos Fuentes García és i seguirà sent una persona emparada per la presumpció d’innocència i és d’acord amb aquest principi que el magistrat del cas, José Luis Gómez Arbona, va decidir dilluns que la imatge de l’acusat quedaria protegida durant el judici.

I, presa la decisió, es va donar l’ordre corresponent perquè, en el senyal institucional que s’ofereix als mitjans de comunicació, la visió de la sala de vistes quedés tallada i deixés fora de pantalla l’angle del banc dels acusats on seu Fuentes.

I així és. Els mitjans no poden difondre la imatge de l’acusat i la societat no veurà mai les formes d’un home de certa corpulència, faccions grans, cabell fosc, ulls negres i ulleres de pasta, també negres. Un tipus que no té cap inconvenient a mirar fixament els testimonis quan se’ls pregunta si l’havien vist mai per les proximitats de la casa on vivien les víctimes. Un home que es mostra fred, atent al que es diu, anotant-ho tot en uns papers, i que no va transmetre nerviosisme quan va tornar tard a casa el dia que, presumptament, va cometre el doble crim, segons va relatar ahir l’exparella

No és fàcil d’entendre, però un individu així també té dret a no ser assenyalat ni declarat culpable abans d’hora. Sí, en un estat democràtic els monstres també tenen drets, encara que les seves víctimes ja no en tinguin cap.