Casa en flames

Més enllà de la catarsi emocional, dels homenatges a les víctimes dels terribles atacs de Hamàs d’ara fa un any, de les protestes contra el govern israelià per no fer prou per tornar a casa els ostatges que encara continuen a Gaza, el primer aniversari del 7-O ha servit per constatar que el conflicte entre israelians i palestins ha entrat en una dimensió desconeguda, en una perillosa espiral de destrucció de desenllaç incert. Tenim el dolor i el trauma de la societat israeliana, tenim la sagnant represàlia en forma de desenes de milers de civils innocents morts a la Franja de Gaza. Tenim l’extensió regional del conflicte, Israel lluitant en sis fronts simultanis amb la intenció de liquidar règims i milícies hostils i la pretensió de redibuixar el mapa del Pròxim Orient. Tenim un dirigent, Benjamin Netanyahu, aferrat al poder i a la guerra perquè hi ha lligat la seva supervivència política, i tenim la incapacitat de la comunitat internacional per aturar el bany de sang, i el seu fracàs històric a l’hora d’impulsar una sortida política al conflicte centenari que flagel·la la regió. Tenim el xec en blanc dels EUA a l’aliat israelià, la connivència europea i el silenci dels països àrabs. Tenim un món que contempla, passiu, com les flames amenacen de revifar per la casa.