Lletra petita
Embolicats
Veient el debat de política general del Parlament, t’adones que el president de la Generalitat, Salvador Illa, ho té relativament fàcil. Bàsicament perquè els dos grups que li podrien complicar la vida parlamentàriament estan per altres coses, almenys de moment. Esquerra està immersa en una guerra interna fratricida per veure qui ha d’agafar les regnes del partit. Al final, engresca més veure quina estructura B tenien, qui la promovia i com es desqualifiquen entre ells. Més que saber si collen al Parlament. És el que té l’interinitat. Junts tampoc és que estigui molt millor, amb un líder que, malauradament, està a l’exili i sense una cara potent en el dia de la política que faci de contrapès a la presidència socialista.
Illa pot estar tranquil, perquè per molt que la dialèctica i acusacions puguin ser més o menys dures, entre ells dos no li faran cap pinça que li posi pals a les rodes. No tenen cap sintonia. Les desavinences entre els dos partits independentistes es van gestar amb la suposada baralla entre Puigdemont i Junqueras i van tenir el zenit amb la sortida de Junts del govern d’Aragonès. Avui, a ERC, li surt més a compte pactar determinats temes amb els socialistes que anar de bracet de Junts. I això deixa els de Puigdemont amb un marge d’influència molt limitat per teixir aliances. I, mentrestant, Illa pot respirar tranquil refiant-se dels que el van investir president per tirar endavant, sobretot, temes de caire social. No és casual que anunciï 50.000 habitatges públics des d’ara fins al 2030, amb una inversió de 4.400 milions durant la legislatura. Les dificultats de la població, en especial de la gent jove, per accedir a un habitatge pels preus de lloguer desorbitats són un mal major en la societat d’avui. Caldrà veure la fórmula amb què s’aplicarà aquest pla, quin pes hi té el sector publicoprivat i si seran habitatges protegits o de lloguer social. Però mentre l’independentisme està envitricollat en els seus assumptes, Illa ha fet el primer gran anunci de la legislatura. Ara el que cal és temps i vetllar perquè no quedi en foc d’encenalls. I quan uns i altres s’aclareixin, hi han de poder dir moltes coses.