I l’empatia?
Fa uns dies anava a entrar a casa i quasi acabo sota les rodes d’una parella de ciclistes. No els vaig sentir. Venien darrere meu xerrant, en un idioma que desconec, i el brogit dels cotxes em va emmascarar la seva conversa. El cas és que si jo arribo a girar de cop per obrir la porta, o m’haurien caigut les claus a terra o m’hauria regirat el peu, potser aquesta columna tindria un altre to.
Em vaig quedar paralitzada a un metre de la meva porta, mentre ells, que sortien del no res, passaven entre la meva persona i l’entrada de casa. Esquivar algú que es queda estupefacte palplantat hauria de fer-te pensar que potser un disculpa, o ho sento no estarien de més. L’amplada de la vorera del meu carrer va permetre que m’esquivessin... i van continuar, com si res, com si jo fos transparent. Si poguessin llegir aquesta columna em titllarien d’exagerada, perquè el cert és que, per sort meva, no va passar res. Però sí que va passar. Va passar que ells anaven pedalant i xerrant i el món era seu i ho feien per la vorera del meu carrer, cosa que està prohibida segons l’Ajuntament: “L’ordenança municipal de circulació de Girona estableix a l’article 3 que les bicicletes en vies urbanes només poden circular per vies ciclistes, parcs, calçada de zona 20 (*), calçada de zona 30 (*) i altres calçades.” La normativa és més llarga però queda clar, em sembla. Tenint en compte que al costat oposat de la meva vorera hi ha un parc... cal que acabi la frase?
Amb aquesta columna no vull contribuir a generar rebuig cap a la comunitat ciclista de Girona, que normalment és respectuosa amb els vianants, els espais per on circulen i dedueixo que amb la normativa vigent. Lluny de les meves intencions perjudicar-los. Només vull posar l’accent en un cas aïllat, d’una parella mal educada que desconeixia el terme empatia. Sabeu aquell segon en el qual el cos es congela però el cervell no? Doncs em va servir per trobar a faltar un perdona o equivalent. És que potser ja no està de moda disculpar-se, igual que tampoc ho està el “bon dia”? No ho tinc clar, però sí que penso que per disculpar-nos és imprescindible assumir responsabilitats, i quina en tenien ells si no va passar res? Ni tan sols es van girar.
