Deconstrucció del Barça de Rijkaard
D'AVUI.cat
El Barça arrossega dels dos últims anys amb Rijkaard una sèrie de vicis que s'està esforçant per exorcitzar: abús del rondo i estèril possessió de pilota; desídia tàctica; escassa competitivitat; desús dels córners i malbaratament, en síntesi, del talent col·lectiu i, per tant, dependència del talent individual.
Sembla que Guardiola està posant fil a l'agulla per netejar aquests vicis adquirits i instaurar nous automatismes. La setmana passada i l'anterior aquest articulista aconsellava tenir paciència en aquest sentit. I res ha canviat, excepte que amb el partit del Molinón s'ha demostrat que contra un rival generós que no posa l'autocar a la porteria els jugadors del Barça saben com treure profit del seu talent com a col·lectiu.
La clau perquè el resultat hagi estat contundent és la persistència de l'equip en el desig de fer gols. L'ambiciosa gestió de l'avantatge en el marcador. Quan Xavi ha fet l'1 a 0 s'ha viscut el primer moment decisiu del matx. I en aquesta ocasió, l'equip ha sabut interpretar el que necessitava: buscar descaradament el segon gol, consolidar la seva supremacia.
El segon moment clau ha estat que l'Sporting es quedés amb 10 jugadors (merescudament) i que el Barça continués buscant gols. L'eficàcia golejadora ho ha rubricat tot plegat, i avui hem vist el que pot ser un bon partit d'aquest Barça. Conclusions? Cap ni una més enllà de les constatacions anteriors.
Però sí que l'articulista voldria subratllar un detall. Per als que, com ell, per sobre de tot volen gaudir veient futbol, l'Sporting-Barça ha estat un partit plaent, i aquest hauria de ser, al seu entendre, l'expectativa de l'espectador, amb l'excepció (re)coneguda dels resultadistes.
