El voraviu
Gràcies per acabar, Pilar
Sovint no paeixo la paraula de la Rahola, però l’agressió és intolerable
Agredir la paraula, ni que sigui la de la Pilar Rahola, que a mi personalment em carrega molt, és intolerable. Agredir la paraula, ni que sigui la de la Pilar Rahola, tan alineada en el conflicte a favor d’Israel i que a mi em carrega més quan esplaia aquesta dèria, és intolerable. Vanagloriar-se de l’agressió a les xarxes com se n’ha vanagloriat l’OJS (Organització Juvenil Socialista del Vallès Oriental i el Baix Montseny), a més de ser intolerable, és de ser curt de gambals. No saber entendre ni percebre el resultat real de les teves intoleràncies i exhibir-te com un paó, convençut que has aconseguit suspendre l’acte quan només l’has interromput una estona, et deixa en pitjor posició que a una intolerant rata sàvia. Com tots els que escrivim, la Rahola en posa negre sobre blanc algunes que molts d’altres trobem de l’alçada d’un campanar. El dia que Netanyahu va assassinar el líder de Hezbol·là, una piulada de la periodista em va generar vòmits i mal de ventre. “Ha mort Hassan Nasrallah. Avui el món és una mica millor”, escrivia. Sovint no paeixo la paraula de la Rahola, que, a més, xerra molt, com és públic i notori. Però és intolerable que l’agredeixin com la varen agredir a la Garriga. Potser ja no n’hi ha prou amb condemnar. Comencem a necessitar un cens públic d’agressors i agressions. Gràcies, en tot cas, Pilar, per haver-te recompost i haver acabat la conferència. Per més bestieses (segons el meu gust) que diguessis.