Bassa d’oli parlamentària

Per art de màgia, el Parlament s’ha convertit en una bassa d’oli després d’anys d’enfrontaments dialèctics. L’aparença generalitzada és de calma i tranquil·litat, tot i que les processons vagin per dins en un hemicicle on hi ha poca unitat d’acció i on tothom va a la seva. Un temps de calma era el que convenia en aquests moments, segons molts dels actors parlamentaris.

El panorama actual ha fet que Salvador Illa esdevingui el més llest de la classe. Fa dos mesos que exerceix com a president de la Generalitat i el seu ritme és desenfrenat, sense haver tingut temps per situar-se Per això ha demanat més temps per complir acords, sobretot el del finançament, i per poder donar respostes a les urgències catalanes d’habitatge, d’infraestructures, de sequera, menys burocràcia en l’administració i d’altres que esperen ser gestionades tan ràpidament com sigui possible. Temps per aprovar un pressupost que a Catalunya li cal com el pa que menja i ara per ara els acords són inexistents i els més calents encara són a l’aigüera. Amb l’actual panorama de manca d’acords és difícil que vegin el llum verd a principis de l’any vinent, perquè tot plegat acabarà depenent d’un acord més global del PSOE/Podem amb els independentistes al Congrés dels Diputats.

Esperem que el govern Illa acabi de situar-se, i sobretot que ho acabi fent l’oposició, que cal que funcioni, en un país de tants caps tants barrets. Oposició que està capficada en aquests moments en els seus respectius congressos. A ERC se li farà llarga l’espera, fins a finals novembre. Aniran sortint daltabaixos com el denunciat aquesta setmana per l’exconseller Vendrell. Temps de calma a Catalunya i temps més esverat a Madrid. A Pedro Sánchez li calen més que mai els vots de JxCat i ERC. Vol dir que ha de passar de les paraules als fets, i tot indica que està predisposat a culminar acords amb JxCat per poder esgotar la legislatura.