Àngels i dimonis

Els àngels, si és cert que existeixen, volen, per quin motiu, si no, haurien de tenir ales aquests personatges sense sexe, a cavall de la mística i la mitologia. Un dels col·lectius que creu en els àngels és el de la policia espanyola, que ahir va reunir a Barcelona tots els uniformes haguts i per haver en aquest país amb motiu de la festivitat dels Àngels Custodis, figura que aquests servidors públics veneren en la missió de protegir la ciutadania.

Actes com els d’ahir a l’auditori del Fòrum haurien de ser retransmesos de manera obligada per totes les cadenes de televisió, perquè el personal sigui conscient de l’existència d’aquests mons paral·lels, habitualment lligats a uniformitats, medalles i togues, amb rituals, protocols i llenguatges que han quedat ancorats en el més profund de les casernes on un dia van ser ideats.

Hi ha un afany evident de modernització en la policia espanyola i la celebració dels seus actes públics, però són intents fallits que, més que millorar el producte, empitjoren el resultat. Fer pujar a l’escenari la banda de música de la inspecció general de l’exèrcit no convida gaire a l’optimisme, i encara menys fer-hi ressonar castanyoles i cornetí perquè una agent, Joana Maria Castilla, balli el pas doble España cañí. Ahir, el vestit fúcsia i el mantell daurat d’aquesta policia/artista van omplir de color la fredor de l’escenari però no van aconseguir fer canviar el rictus de rigor del president del TSJC, Jesús María Barrientos, ni el del fiscal en cap de Catalunya, Enric Bañeres, entre altres personalitats de la taula presidencial, totes circumspectes, majoritàriament homes, tot i que les dones ja suposen el 18% de la plantilla del cos, com va dir el director general de la Policia, Francisco Pardo.

Hi ha una voluntat d’abraçar la modernitat però costa, com quan en l’himne que honora els agents morts es fa referència al dolor pel compañero perdido. Això de companys i companyes és evident que correspon a un altre registre. L’immobilisme és, doncs, el guió de la policia espanyola, en actes patronals com el d’ahir i també en un tema que és de recurrent actualitat social i política en aquest país; el futur de la seu de la prefectura superior al número 43 de la Via Laietana. Tot i les accions de carrer per convertir l’edifici en espai de memòria, tot i que ahir els socialistes i els comuns van acordar al Parlament que l’Ajuntament i l’Estat negociaran la ressignificació de l’edifici, a la policia se segueix fent com si plogués o pitjor encara.

Cap ponent en la cerimònia d’ahir es va referir a la qüestió de la prefectura, però de fet no va ser necessari. En un moment de l’acte es va projectar un vídeo de balanç de les actuacions policials del 2024 a Catalunya i el capítol d’esdeveniments socials i institucionals es va obrir amb una visió magnífica de l’edifici policial, del seu interior i de la inconfusible façana exterior. Imatges gravades amb dron acompanyades d’una música de fons emotiva, talment com si un estol d’àngels custodis beneís el lloc.

Les imatges acaben amb una visió del terrat, on apareixen cartells amb el logotip que s’ha fet servir per celebrar els 200 anys de la creació del cos. Dos segles de policia, des del 1824 al 2024, vol dir que es reivindiquen també els 40 que van del 1939 al 1975. Vet aquí, àngels custodis donant la mà a una legió de dimonis.