Ecoparàlisi

L’investigador i científic Antonio Turiel va anunciar la setmana passada a través de les xarxes que s’anul·lava, per manca d’inscripcions, la jornada Emergència climàtica: com ens situem des de la psicologia? al Col·legi de Psicòlegs. Amb certa sorpresa i estranyesa vaig rebre l’anul·lació tenint en compte la mà d’articles que s’han publicat sobre el deteriorament de la salut mental com a conseqüència d’ una creixent preocupació pel futur del planeta. L’emergència climàtica ha deixat de ser una qüestió futurista per convertir-se en una crisi urgent i tangible. Catàstrofes naturals, augment de les temperatures, sequeres prolongades, incendis forestals i tempestes intenses i inundacions afecten, cada cop més, les nostres vides diàries fins al punt que s’han creat nous mots com l’ecoansietat per definir angoixes contemporànies. Que s’anul·lés tota una jornada dedicada a aquest nou fenomen és un mal símptoma i certifica l’enorme dificultat per conscienciar la població de la realitat de l’emergència climàtica i les seves conseqüències alhora que rebla el clau en el ressorgiment de noves tares com l’ecoparàlisi, que impedeix que moltes persones s’involucrin en la cerca de solucions, ja que senten que les seves accions són insignificants davant d’un problema d’escala global. I la bola es va fent és gran.