Som 10 milions
Allà d’allà
Quim Gibert ens acosta a la història i a l’actualitat centrada principalment en Fraga i la comarca del Baix Cinca
El 2024 ens ha portat la publicació d’un llibre d’allò més interessant, que ell mateix es presenta fent-nos un convit a copsar com bull l’olla de la Franja de Ponent durant el primer terç del segle XXI. Parlem d’Allà d’allà. Alfabet incomplert de la Franja de Ponent (Llibres de l’Índex, 2024).
El seu autor és en Quim Gibert (Arenys de Mar, 1962), mestre de secundària i fragatí d’adopció des de fa més de vint anys. El seu sentiment de pertinença a la Franja va més enllà de la residència, en tant que està activament implicat en la seva vida cultural i és un destacat activista per la defensa i la promoció de la llengua catalana d’Aragó. Aquest compromís es veu reflectit, des de fa anys, en els seus articles de premsa i en la publicació de diversos llibres, com Qui estima la llengua la fa servir (Editorial Barcanova, 2013), Llengua i emoció (Pagès Editors, 2012) i Removent consciències. Transgressió cívica i fet nacional (Editorial Afers, 2010).
Ara, amb Allà d’allà. Alfabet incomplert de la Franja de Ponent, ens ofereix un compendi de textos escrits en els últims anys i que, presentats a través d’una interessant disposició, fan un recorregut que ens permet acostar-nos a la història i l’actualitat centrada principalment en Fraga i la comarca del Baix Cinca, però sempre amb una voluntat global que abraça el conjunt del territori de la Franja.
Gibert fa d’aquesta i de la llengua catalana que s’hi parla l’eix transversal del seu llibre i no perd l’ocasió de posar de manifest, des de la seva òptica personal i partint de diferents situacions quotidianes, la discriminació que pateix la llengua a casa nostra, a l’Aragó. Denuncia la manca d’empar institucional en un territori en què el català no és una llengua oficial ni cooficial, malgrat que la Llei 3/1999, del 10 de març, del Patrimoni Cultural Aragonès, diu que “el aragonés y el catalán de Aragón, en los que están incluidas sus variedades dialectales, son las lenguas y modalidades lingüísticas propias”. Amb aquesta desprotecció, la llengua pròpia de les nostres viles va quedant soterrada en benefici del castellà, que es veu empoderat fora de les seves fronteres naturals.
En Quim Gibert ens apel·la a no mirar cap a l’altra banda i trasllada el seu compromís també a altres aspectes socials que ens pertoquen, com la migració i els temporers, els desnonaments o la memòria col·lectiva i el passat, entre altres. Tot plegat transita pels camins d’un territori a cavall de dues terres germanes i d’uns rius que, més que frontera, històricament han esdevingut vincles d’unió de les dues ribes. El llibre és un convit a passejar per la Franja, allà d’allà.