Dos congressos, dues impressions

El congrés de Junts se salda amb la defenestració de Laura Borràs de la presidència del partit per substituir-la per un Carles Puigdemont que havia anunciat en plena campanya electoral que deixaria la política activa si no acabava sent investit president de la Generalitat. Com tantes altres vegades, les paraules se les endú el vent. El congrés celebrat fa poc més d’un parell d’anys a Argelers es va tancar en fals repartint els principals càrrecs orgànics entre Borràs i Turull. Aparentment, tots tan contents i tan amics. Ara el sector liderat per Jordi Turull sembla que s’ha acabat imposant definitivament després d’haver anat desplaçant progressivament l’expresidenta del Parlament i els seus acòlits de tots els espais de presa de decisions. Passades les darreres eleccions catalanes i amb el canvi de cicle marcat per la victòria del PSC, els dos grans partits d’obediència catalana es troben immersos en les seves respectives crisis i en les seves pròpies tensions pel lideratge, per bé que sembla que per un dels casos s’hi passa de puntetes com un afer intern i l’altre s’esbomba als quatre vents de manera descarnada. Aquí hi juguen les diverses ganes que hi pot haver de fer sang en funció de si l’un és un partit sistèmic i l’altre, un intrús molest per a l’statu quo, és cert. Recordem, per exemple, que durant els darrers anys l’antiga CiU ha sofert diverses escissions i canvis de nom –fins arribar a Junts– que no han generat ni la meitat de polseguera que el procés congressual d’ERC. Al marge d’això, també hi està havent una gestió particular força diferent de cada un dels processos. Si les garrotades a Junts poc s’exhibeixen cara enfora, el contrast es fa evident amb la corrua d’exconsellers republicans que han decidit aquests dies sortir a la premsa a regalar les seves opinions i especulacions tot ficant més llenya al foc sense miraments.