Errejón

Si, en lloc de ser el portaveu parlamentari de Sumar, Íñigo Errejón ho fos del PP, els mitjans de comunicació de la dreta espanyola ens estarien martiritzant nit i dia amb dos missatges: el primer, exigint la presumpció d’innocència malgrat que el comunicat del mateix Errejón és –a banda d’un despropòsit– una confessió virtual, que es queda en implícita perquè si fos explícita el penalitzaria en un judici. El segon mantra de la caverna consistiria a reiterar mil cops que és la primera vegada que un polític sota sospita d’agressió sexual no rebat les acusacions escudant-se en una presumpta campanya contra ell.

Sobre la presumpció d’innocència no hi hauria res a comentar si no fos perquè els mateixos que la reclamen quan els toca de prop se’n desentenen quan l’afectat és un rival polític. En aquest sentit, és un insult a la humanitat escoltar com la mateixa Díaz Ayuso, que fa quatre dies cloquejava que la seva parella era víctima d’una persecució per part d’Hisenda, ara brama contra els encobridors (es pot ser més cínic?, què va fer ella amb González Amador?) i crida a la sentència sense judici per a Errejón, Sumar i tot el que faci olor de lluita feminista. És dur d’admetre, però li ho han posat fàcil: pels dubtes que genera la passivitat de Sumar i pel desvergonyiment extrem d’Errejón quan s’erigia en un home abanderat de la lluita feminista mentre la seva vida privada –hagi traspassat o no la ratlla del Codi Penal, que això ja es dirimirà– distava tant de les seves proclames públiques. I Errejón (1983) no ha nascut, no ha crescut i no ha estat educat en l’època fosca del segle XX, cosa que porta a constatar que combatre idees i conductes denigrants –amb les dones, amb les minories ètniques, amb la diversitat sexual, amb les classes desafavorides– no té un resultat visible d’avui per demà.

Tampoc podem passar per alt que si ens sobta que Errejón admeti d’alguna manera la seva responsabilitat deu ser perquè veiem impossible que això mateix passi en la gran majoria d’episodis similars amb protagonistes escorats a l’extrem ideològic contrari al del ja expolític madrileny. I, si ho veiem impossible, per alguna cosa deu ser.