La por a Trump

Al meu voltant augmenta la por i la preocupació per una possible nova victòria de Trump en les eleccions nord-americanes. Tanmateix, sé que, si guanya, les limitacions institucionals dels Estats Units li impedirien complir moltes de les seves promeses. Endevino, però, que aquesta inquietud que genera Trump, i que comparteixo, rau en el poder de l’storytelling en la política moderna, on el discurs apel·la més a emocions que a propostes concretes i exposa el conte d’un heroi que ve a salvar la ciutadania. Així, Trump crea una narrativa de rebel·lia contra un establishment que suposadament ha fallat al poble, i aquesta història connecta amb l’electorat en l’aspecte emocional; el fa sentir escoltat i comprès. La política esdevé un espectacle –l’acte de dissabte feia posar els pèls de punta– i el relat passa a tenir més importància que la realitat. Les eleccions deixen de ser una tria racional basada en la contraposició d’ideologies i gestió per esdevenir una competició entre imaginacions col·lectives. La figura de Trump simbolitza no tant allò que realment farà com a president, sinó les divisions d’una societat fragmentada que oblida que el que sustenta realment la democràcia són les lleis, els drets i els equilibris institucionals que eviten que el relat, per potent que sigui, ens faci empal·lidir.