Fòrums cívics
Les darreres setmanes he participat en diversos fòrums de contingut sociocultural, ja sigui com a ciutadana o bé com a professional convidada a opinar, de forma lliure i gratuïta. Aquest exercici democràtic, en essència, no deixa d’evocar-me aquell espai de reunió i discussió situat en el centre neuràlgic de les ciutats romanes, arquitectònicament visible i diferenciat, en què els ciutadans exercien com a tals. És l’equivalent de l’àgora dels grecs. El marc físic del fòrum o assemblea no és el mateix, evidentment, però el mot s’hi escau. Quin goig poder reunir-se i expressar-se lliurement en aquestes reunions ciutadanes participatives, encara que la majoria de les vegades acabes amb la impressió que han quedat moltes coses per dir, que no hi ha hagut prou temps per debatre els temes a fons, o que l’exercici d’opinar ha quedat una mica condicionat per pressions de diversa índole. Vulguis o no, davant d’un determinat públic s’ha d’anar una mica “amb el fre de mà posat”. Les fórmules que fem servir són diverses, algunes més farragoses, tipus congrés o seminari formal, altres més creatives, suposadament fetes en un entorn en què es fomenta el “pensament lliure”, tipus pluja d’idees. En tots els casos, però, sempre acabo amb una sensació agredolça: en unes per l’excessiva formalitat i rigidesa del debat, en altres per justament el contrari, fins al punt de provocar-me una certa impressió d’escassa seriositat o de ridiculesa. Segurament no hi ha una fórmula ideal! Sigui com sigui, el que menys accepto en aquest tipus de reunions són les intervencions d’aquelles persones que roben el torn d’opinió dels altres tot restant-los temps, sigui per la necessitat de fer-se més visibles o sigui per la simple falta d’atenció o de preocupació davant les normes. I el que més m’agrada? El temps d’esmorzar o pausa, quan t’esplaies amb els companys i t’expresses amb franquesa. En aquests petits cercles de reunió sorgeixen, sovint, veritables bones idees que després podran fer el seu camí. Ens falta temps per trobar-nos, per compartir, per debatre, per opinar. Tant de bo que les nostres rambles i places, o els cafès, recuperessin la vida pública que tenien anys enrere. Els fòrums digitals ja no són el mateix.
