De set en set
Quan la dreta mata
D’aquí a dos dies ja no parlarem més de la tragèdia de València. En un temps rècord, l’actualitat passarà per sobre dels veïns valencians com ho va fer l’aigua; les eleccions americanes, el cas Koldo, Errejón i el pressupost tornaran a ocupar les portades dels diaris i a obrir els informatius, i la consternació que sentim ara pels efectes de la dana s’anirà diluint en aquest caldo de (males) notícies que ens satura la quotidianitat. I aquest oblit anirà molt bé a la dreta valenciana, que intentarà tapar la seva incompetència igual com ho va fer amb l’accident del metro de València que va deixar més de 40 morts: indemnitzant les víctimes perquè no facin soroll, utilitzant els morts per desgastar el govern espanyol i reduint el cas a un simple accident impossible d’evitar. En el cas del metro es va acabar demostrant anys després que hi havia hagut mala praxi per part de l’administració per haver retallat costos. Amb el temporal ha passat el mateix, darrere de la xifra esgarrifosa de víctimes mortals hi ha una explicació tècnica: no es van fer els confinaments i les evacuacions quan tocava. El criteri polític van passar al davant del criteri dels experts perquè confinar és, per a ells, un atemptat a la llibertat propi de les esquerres. Aquest és el resultat d’anys de governs de dretes, de creixement urbanístic desaforat i de negació del canvi climàtic. Carlos Mazón ha fet el mateix que el 2006 va fer Francisco Camps amb l’accident de metro. No hauríem de deixar que el PP valencià se surti amb la seva: tinguem memòria i no oblidem fins que els responsables no paguin.