La fallida ètica dels EUA

Donald Trump no s’hauria d’haver pogut presentar a les eleccions presidencials. Aquest mateix any ha estat condemnat per 34 delictes de falsificació documental i tindrà sort que la causa per la seva implicació en l’assalt al Capitoli del 6 de gener del 2021 decaurà per raons que res tenen a veure amb fer justícia i que mai podrem comprendre. El fet que sigui president legítim perquè ha guanyat les eleccions –és clar, ara no les impugna– i perquè no està inhabilitat –un ingrés a presó el trauria de la Casa Blanca però no de la presidència– corre en paral·lel a la fallida ètica que representa que una persona amb els seus antecedents –i que tothom amb dos dits de front assenyala com l’instigador d’aquell intent de cop d’estat de fa quatre anys– hagi estat el guanyador de les eleccions. S’ha demostrat que la protecció legat davant un malvat d’aquest calibre és insuficient, però s’ha de poder dir que Trump, les seves mentides, els xecs per tapar la boca a les seves amants i l’absència d’humanitat que exhibeix no haurien de passar el filtre de l’ètica. I com que aquest cribratge només pot ser a les urnes i no ha existit, la fallida ètica de la societat dels EUA és la conclusió forçosa. Dit això, seria temptador qualificar de malalt un país infestat d’armes a les cases particulars, amb matances a trets freqüents i inassumibles a casa nostra, però adjectivar no obrirà cap camí de profit.

És la victòria de Trump el principi del final de la democràcia? Més que de la ultradreta –que també– el magnat és el prototip d’un nou concepte, l’autoritarisme democràtic. El practiquen personatges amb aspiracions autocràtiques que obtenen legitimitat del seu pas per les urnes. No cal pensar tant en Putin –les seves són urnes de triler– com Meloni o Orbán. El gran forat de seguretat de la democràcia és la seva pròpia generositat, aquella que permet que qui vol carregar-se-la accedeixi a les institucions com un cavall de Troia. En el cas de Trump, repetint mil cops les mentides fins a dotar-les d’una aparença de veritat, generant por i sucant-hi el vot. Així s’explica que els penúltims nouvinguts als EUA pensin que els deportats no seran ells sinó els que arribin a partir d’ara. Ben mirat, res que no passi a casa nostra.