A sol i serena a Farners

“Fem que els nens pugin sabent el nom de les plantes i dels animals, no el de les marques i les celebritats!”. L’exhortació és del Dr. Joel Gator, pediatre especialista en medicina infantil holística, però fàcilment podríem atribuir-la als monitors farnesencs que acomboien els membres de la Petita Confraria de la Ratafia. Com ja he dit alguna altra vegada, si un mèrit cal destacar –entre molts d’altres– a l’organització de la Festa de la Ratafia de Santa Coloma és aquesta quadratura del cercle: haver sabut integrar el món escolar de primària a una festa que té un centre d’interès essencialment alcohòlic. Els nens no tasten el licor, és clar que no, però en coneixen les herbes. No les ofeguen en l’esperit de vi. Les fan casar amb l’esperit de la farina. Santa Coloma dels fariners! Tampoc no experimenten amb maceracions ni destil·lacions. Això sí: saben com fer un pastís o unes galetes amb els gustos herbacis que demanen prestats al bosc. Gustos del seu hàbitat natural i cultural, aquells que, coneixent-los, aprenen a estimar. La tarongina, la marialluïsa, la sajolida, el marduix, la matafaluga... Què dius que què, del tictoc? Naic, què és naic? Poquémons? Aquests a quines obagues creixen? I al costat de l’experiència directa, tangible, la fantasia del conte. Elsa Batallé i Josep Solà hi tornen amb la col·lecció Set somnis d’en Nou Verda. Set contes, un per a cada dia de la setmana, perquè no oblidin que la lectura també és una herba remeiera i de les més aromàtiques. Un esment també per al vell que sempre va ser nen: Lluís Bayés, l’esbojarrat Lluís, el savi Siüll! Amb l’exposició a la Casa de la Paraula, la 43a edició de la Festa de la Ratafia que comença demà fa homenatge a una de les seves ànimes, l’enyorat prohom de Castanyet, l’amic que tothom recorda perquè el verb recordar no vol dir res més que això: tornar a pensar amb el cor. El primer dring dels gots, doncs, que sigui per tu, Bayés! Un segon per Sara Torras, autora del magnífic cartell d’enguany: les herbes del conte ballant i centrifugant-se al voltant de l’astre. Què més te’n diré, lector, d’aquesta 43a edició? Que hi ha xerrades, i balls, i parades, i jocs, i visites a un obrador... Que hi vagis, creu-me, i que triïs el que més t’agradi del seu exuberant programa. Capbussa’t en el licor de la il·lusió que es fa a sol i serena!