El problema valencià

Mal govern al País Valencià. Hi ha hagut morts i desgràcies que s’haurien pogut evitar. No es van activar les alertes a temps per evitar espantar els turistes de cares al cap de setmana llarg. Una maleïda pràctica, com es va veure en determinats indrets en època de pandèmia quan s’aconsellava fer vida normal al·legant que no passava res mentre els tècnics i els governs ordenaven el confinament. Després del temporal, la responsabilitat de rehabilitació i desgreuge ha de ser de totes les administracions. Entre d’altres coses, per això es paguen impostos. Aquests dies ens hem preguntat què hauria passat si la dana hagués afectat de ple Catalunya com ha succeït a València. Hi ha coincidència, i tot indica que el serveis d’emergència haurien funcionat millor, malgrat que hi ha clams que els deures es fan a poc a poc, i aquest fet representa que hi ha serveis de protecció civil que estan caducats. Són un gran problema català, les zones inundables. Urbanitzacions a tocar de les rieres, canalitzacions d’aigua embussades, càmpings, zones esportives en perill permanent que no caigui més aigua de la que cal.

La dana d’octubre portarà cua. No hi ha hagut cap dimissió política i tot indica que, de moment, res. S’haurà d’esperar que als mateixos interessats els caigui la cara de vergonya. Tot plegat pot tenir més repercussió a dins de les pròpies organitzacions polítiques. Al PP, el president valencià, Carlos Mazón, ara hi té més enemics que no pas amics. La dana també pot representar un maldecap per a Pedro Sánchez, sobretot en el cas que el govern espanyol no faci efectius de manera ràpida els diners per pal·liar les destrosses.

Hi ha pànic en la política catalana. Pànic, perquè allò que ha passat a València no passi aquí. No hi ha una decisió ferma per una revisió dels plans de protecció civil que amb els anys han quedat caducats. Massa feina en un país que sovint només recorda Santa Barbara quan trona.