Mazón i la reina de la nit

Qui triga, avui dia, quatre hores per dinar? Quina corporació pública d’informació canvia el director a partir d’un dinar entre el futur executiu i el president del govern dels pressupostos del qual es paga la factura de la corporació pública? De què es parla en aquest dinar que sigui necessari allargar-lo fins a les sis, una hora més enllà del tancament del restaurant, a les cinc? Com es pot ser tan barroer i tenir tan poc tacte, i exhibir tal magnitud de clientelisme, s’hagi anunciat o no s’hagi anunciat una dana? El president Mazón no s’ha amagat d’explicar en públic que per a ell les nits de València van fenomenals quan apareix la periodista Maribel Vilaplana. Ell distingeix entre les nits en què hi ha la periodista i totes les altres. És senzill d’entendre que Mazón, aquell dimarts, tocava cel tancant-se en un reservat d’El Ventorro amb la seva reina de la nit. Encara que fos per dinar. Encara que no fos de nit. Encara que fos d’un caciquisme del segle passat fer-li una oferta com la que ha dit que li feia. Si la Vilaplana ho fa tan bé a les nits, tampoc deu ser menor fer-hi un dinar llarg. Vista la devoció de Mazón per la periodista i la predisposició del restaurant a tancar amb ells a dins, el dinar podia haver durat el que sigui i ves a saber per què varen passar amb quatre hores! L’episodi del president i la periodista serà un episodi sucós en la investigació judicial que finalment ja ha obert el Tribunal Superior de la Comunitat Valenciana.