Lletra petita
La padrina enfangada
El fang va arribar a fregar els dos metres al seu portal, a la plaça de l’Església de Sant Jordi de Paiporta. Ella viu als pisos alts. La meva padrina Montserrat i el seu marit, Joan, vorejant els 90 anys, no han gosat eixir de casa per por de relliscar, per por de veure com ha quedat el poble i tanta destrucció com s’aprecia i reconeixen per televisió, per pena de no trobar ningú de la seva quotidianitat perduda. Se li’n fot, de la picabaralla política, les manifestacions o el Congrés, perquè, mentre hi hagi fang arreu del poble, aquesta hauria de ser la prioritat, després de dècades d’haver contribuït en moltes activitats a la Falla Cervantes, a la banda de música Primitiva, a l’ofrena de flors, a la reivindicació per canalitzar el barranc... Va fent amb els aliments i fàrmacs que el seu fill li du a peu des de la intacta València. Però la dana se li ha endut el cor, i alguns amics i coneguts.
Als estius a Paiporta m’explicava que, quan plou, “aquí a l’Horta tot és inundable”, i ho feia travessant a peu tranquil·lament pel mig del barranc sec que els separa de Picanya i per on puja sempre el vent de ponent reescalfat. Ha vist com, amb els anys, el municipi s’ha anat convertint de la pagesia a la indústria i els serveis logístics, amb cada cop més habitatges al voltant del torrent, on es podia créixer fent pisos i diners en la bombolla, però on potser no es devia créixer. La “barrancada” marcarà la vida del poble durant dècades, amb un abans i un després de la dana, com les èpoques històriques aC i dC, abans i després de Crist. La ratlla del nivell on ha arribat el fang perdurarà als domicilis i portals durant anys, perquè no la treu cap dissolvent, i és una marca que només els veïns de municipis que hem patit inundacions sabem com costa d’esborrar. La padrina espera revifar el poble: “Perquè pitjor ja no podem estar.” Intenta explicar al seu marit, antic cronista oficial del poble, l’abast de la tragèdia, però es veu incapaç d’articular cap paraula per telèfon més enllà de plorar. I sense poder eixir.