Estratègia Zapateriana

Els anys de la meva joventut –uuuhhh!!!– quan hi havia algú a qui consideràvem més espavilat –no pas més intel·ligent– que els altres del seu entorn i a la vegada pactista, aconseguidor, guanyador, líder i més, el qualificàvem amb un adjectiu que no té traducció: li dèiem gau. Al diccionari no hi és, però hi hauria de ser. No hi ha definició: el que és gau, ho és i prou. El preàmbul ve donat perquè, amb tot el respecte, es pot dir que el president Zapatero és molt gau. Els últims dies, amb les relacions internacionals ha fet una demostració houdiniana d'il·lusionisme, digna dels professionals de l'especialitat. Els gaus el dominen, l'art de posar-se a la sopa dels altres.

La gira promocional que va fer per aconseguir un lloc en el grup de los veinte va ser una demostració de situar el cul en el lloc i el moment precís. No el va ajudar ningú, perquè Solbes ja circulava ben adormit i Solana fa el Don Tancredo. Ell, fent el boig i el distret, va aconseguir el que volia. És molt gau! A la reunió, no va dormir amb el president dels EUA, perquè portava la primera dama, que si no... La d'ell cantava els Goigs de la Verge dels Dolors, amb la coral de la parròquia de La Moncloa. És una senyora que canta.

Envalentit amb el resultat dels contactes internacionals, ha canviat el govern per telèfon. Diuen que ho ha fet per plantar cara a la crisi amb millor equip. No és pas així. Com a bon gau, ha renovat el govern pensant en les eleccions. Semblava que la ministra de l'Exèrcit rebria i no: segueix. El seu objectiu és no cedir més terreny als populars fent veure que ha canviat. Ha pentinat els bascos amb una pinta de butxaca i ara ha de pentinar els catalans. Les variants de l'executòria són infinites!

–Si el finançament de l'Estatut no és raonable, el tripartit pot deixar penjat Montilla.

–El PSC es podria dividir, immobilitzar el Congrés i provocar eleccions (molt difícil!)

–El bipartit pot forçar eleccions a Catalunya i pactar amb CiU, ni que Mas ara digui que no.

–CiU podria pactar amb el PP secretament, enganyant el bipartit. (S'ho han ben guanyat!)

–El PSC i CiU podrien pactar i alternar-se en el govern català com a bons germans i participar –una mica– en el de Madrid. (Duran Lleida ministre!)

–Trampejar el que hi ha i esperar les eleccions autonòmiques.

–Tapar la boca dels catalans amb els traspassos dels aeroports, ports, trens de rodalies, finançament esplèndid de l'Estatut i apèndix per a la crisi i mona de Pasqua. (Improbable.)

–Com al País Basc, pacte PP i PSC, coça al darrere i Chaves dient: «¡A ver zi ze callan de una vez esto jodíos!» (Opció amb moltes probabilitats.)

El president Zapatero és molt gau. Segur que té una dotzena d'opcions preparades per als catalans i per a qui sigui. Vaig dir en aquesta columna que teníem Zapatero per temps!