No el moguin, el cul!

Vist i sentit el que hem vist i sentit abans, durant i després de la conferència de presidents a Santander; vist i sentit el que hem vist i sentit abans, durant i després de la trobada del PSOE amb Junts a Suïssa, et venen ganes de cridar que no, que no facin cap cas de la demanda de Míriam Nogueras i que es quedin ben quiets. Tens la sensació, pel que diuen, pel que veus i pel que insinuen (que és el pitjor), que el millor que ens pot passar és que no moguin el cul ni moguin res. Tens la sensació que qualsevol moviment que facin serà en contra. Contra nosaltres, vull dir. O, en el millor dels casos, serà fum, fum, fum i fotografies per a la galeria de la sagrada unitat de la pàtria. Això serà (fum, fum, fum i fotos) el proper consell de política fiscal i financera que Sánchez ha convocat per al mes de gener i la propera conferència de presidents autonòmics que Illa ha demanat a Barcelona i que Sánchez li ha concedit a cremadent. Millor que no el moguin, el cul, perquè tot moviment que fan acaba orientat, en el millor dels casos, a desplaçar-nos a un racó de la pista de ball. Millor que el cul el mogui l’independentisme institucional i el tregui de les poltrones en què el va col·locar el juny del 2018 quan varen fer la primera confiança a Sánchez. Ara que els dos galls tornen a estar al capdavant, no estaria gens malament que el moguessin ells de manera continuada i conjunta, el cul, fins a aconseguir eleccions. Aquí, i al país veí.