El bunyol del carrer Urgell

Llevat dels dies de pluja com ahir, la mobilitat per Barcelona ha millorat els darrers temps. Els últims estudis indiquen que hi ha menys circulació i aquesta és, també, la percepció que tenen bona part dels ciutadans. La crisi (més atur, per tant menys gent que es desplaça) així com la pujada del preu de la benzina s’assenyalen com dos factors claus per entendre el descens de cotxes. Un tercer motiu és l’increment exponencial, mes rere mes, de l’ús de la bicicleta. Barcelona ja és la ciutat del Bicing, una bona idea inicial de Jordi Portabella que ha resultat ser l’èxit més gran de l’alcalde Hereu. Ara bé, amb tantes bicis a l’asfalt, cal regular millor la cohabitació entre ciclistes i vehicles de motor però, sobretot, entre ciclistes i vianants que cada vegada més, i d’una manera exagerada, són l’element més dèbil. No es pot viure pendent dels equilibris.

Agafem un cas. El carril bici del carrer Urgell ha resultat ser un nyap damunt de l’altre. Més enllà de l’esmena a la totalitat de llevar un carril a una via ràpida, l’AVUI va denunciar tres bunyols que ara s’han hagut de corregir. Al carrer Mallorca, el carril bici passava a tocar de la porta d’una escola. No s’explica que els tècnics de l’Ajuntament hi donessin el vistiplau. Tampoc és lògic que s’inaugurés un tram, a tocar del mercat de Sant Antoni, on el carril passa pel mig d’una gasolinera. Ara es corregeixen aquests errors evitables. Ja a les primeres setmanes es va haver de solucionar el semàfor dels cotxes que, pujant per Urgell, volien girar a París cap a la dreta. Dels dos carrils de gir obligatori en van haver d’esborrar un perquè Urgell quedava col·lapsat per culpa d’un semàfor que confon molts conductors i que ja ha causat més d’un accident. Bicis sí, i tant. Però cal una planificació més acurada i no tenir tanta pressa per tallar la cinta inaugural.

Al carrer, com a la vida, no es tracta de fer equilibris. La qüestió és no caure i que no et tirin a terra.