Un xandall que ni Els Roper

Acaba d’arribar a les meves mans el correu electrònic més temut de l’any: la circular de l’escola amb els detalls del carnaval. Almenys ens podem donar per satisfets que sembla que ja hem superat l’època en què la canalla, sobretot a l’etapa inicial, arribava a casa amb una cartolina, un full de paper de seda i uns quants gomets que tu, per art de màgia, havies de transformar en una disfressa de gladiadora, de papagai o de pera. No tinc cap prova que reafirmi la meva teoria però estic convençuda que aquesta pràctica se la van carregar les mestres que tenien els seus fills matriculats al centre on treballen i, per tant, havien de passar per l’adreçador. Mai sabrem els seus noms però a totes elles, mil gràcies! No em faig una samarreta amb les vostres cares perquè encara ara no he descobert qui sou, tot i que ho sospito. Que es posés fi a l’etapa de les manualitats, però, no vol dir que es deixés de celebrar el carnaval a l’escola, ni que s’hagi renunciat a disfressar tot l’alumnat. La moda, ara, és triar una temàtica i tal dia farà un any. Enguany, l’equip de tutors ens ha traslladat que el fil conductor seran els estils musicals i que al curs del meu fill, sigui per sorteig o per la gràcia divina, li ha tocat el pop. El moment sublim arriba quan els tres tutors, amb l’ànim de facilitar-nos el procés, ens envien unes fotos amb idees al voltant del que ens ha tocat, i ens animen a fer volar la imaginació i la creativitat. I per reblar el clau, ens diuen que no cal que comprem la disfressa, que la idea és aprofitar allò que tinguem per casa. I és per això que ara visc amb el dubte i necessito saber en quin moment els tutors del curs del meu fill, als quals els ho perdono tot perquè són excel·lents professionals, ens imaginen anant per casa amb una jaqueta com la de Michael Jackson al famós vídeo de Thriller o un xandall que ni Els Roper.