El vent del nord

El 5 de juliol del 2006, el jutge de l’Audiència Nacional Baltasar Garzón va rebutjar la petició de l’associació Dignidad y Justícia perquè impedís una reunió entre les cúpules de la il·legalitzada Batasuna i la dels socialistes bascos. La cimera es va fer l’endemà a l’hotel Amara Plaza de Sant Sebastià i els fotògrafs van immortalitzar la taula conjunta, amb Patxi López i Arnaldo Otegi com a caps visibles, en una imatge que vam reviure el març passat quan el reverend Ian Paisley i el cap del Sinn Féin, el braç polític de l’IRA, Gerry Adams, van anunciar plegats el govern d’unitat a Irlanda del Nord.

Ara l’hem tornat a recordar, la foto de l’Amara, i el “nou temps polític” que havia d’obrir aquella “reunió extraordinària”, després que Garzón, amb l’aval de la fiscalia, ha fet detenir la mateixa cúpula de Batasuna i la que l’anava a succeir... perquè s’estava reunint. Espero els arguments jurídics del previsible acte d’empresonament. Els d’autorització de la trobada amb el PSE ja me’ls he rellegit: suspendre-la, va adduir el jutge, seria una decisió “de contingut polític” i, per tant, “no judicial”. I “un cop es tinguin elements, dades o indicis que el que s’ha realitzat és delictiu, s’actuarà, però no abans”.

Com que no es va actuar, haig d’entendre que ara deuen sobrar les proves per fer-ho. Haig d’entendre. Però entendran que no ho entengui. No entenc per què el 2006, reunits amb el PSE, tota aquesta gent eren menys “terroristes” que ara. I realment s’ha de tenir molta fe per creure que la justícia espanyola no actua en funció de com bufen els vents de la política. Ara el vent del nord bufa fort. Un lehendakari ha anunciat una consulta popular “il·legal”. El govern de Madrid ja no negocia amb els terroristes d’ETA. I falten 5 mesos per a les generals. I quan negociava amb ETA, el PSOE amagava la bandera espanyola i el PP l’hi va prendre. I crec en la justícia i en l’Estat de dret. Jo sí.