Una sentència que no tanca l'especulació

La sentència que ahir va fer pública l’Audiència Nacional pel pitjor atemptat terrorista de la història d’Europa va desmuntar, un per un, tots els arguments que han format una cadena d’insinuacions i fal·làcies desplegada durant quatre anys pels mitjans de comunicació afins al Partit Popular. La massacre és adjudicada exclusivament als membres supervivents de la cèl·lula jihadista que seien a la banqueta dels acusats, els quals han acumulat penes de desenes de milers d’anys. A la sentència no es fa referència en cap moment a ETA si no és per desautoritzar les especulacions que han intentat lligar l’organització terrorista basca als atemptats durant tot el procés.

Totes les presumptes proves que avalarien la “connexió etarra” que tant han denunciat alguns mitjans de comunicació van quedar ahir del tot desacreditades amb els arguments dels magistrats. La furgoneta Renault Kangoo propietat del comando jihadista no presenta cap signe que la vinculi a “delictes terroristes bascos”, la dinamita utilitzada pels activistes va ser Goma 2 i no pas Tytadine, explosiu habitual d’ETA, la motxilla d’esports que contenia un artefacte explosiu és una prova autèntica i no una trampa per forçar la vinculació de l’integrisme islàmic als atemptats...

Mesos i mesos de pretesos arguments, sospites, manipulacions i brams deixats anar per les ones radiofòniques o escrits en columnes periodístiques han quedat en no res. Aquells que més van clamar perquè la comissió d’investigació oberta al Congrés es va tancar “massa aviat” han quedat ara desacreditats perquè la justícia no ha arribat a cap conclusió diferent. Però avui cap d’ells demanarà excuses. Més aviat al contrari, el fet que Rabei Osman el Sayed, l’Egipci, presumpte teòric ideòleg de la matança, hagi quedat absolt per falta de proves els donarà peu per mantenir la teoria de la conspiració. Una teoria segons la qual qui va idear l’atemptat no s’ha de buscar “en deserts remots o muntanyes remotes”, en expressió literal de José María Aznar. Ahir mateix Mariano Rajoy ja demanava que continuï la investigació. La sentència de l’Audiència, doncs, ha donat una petita bombolla d’oxigen al PP per no quedar brutalment desacreditat.