Articles
Turquia: democràcia islamista?
Editorial
Turquia és un Estat gran que ocupa una posició absolutament clau entre Europa i el Pròxim Orient; és aliat dels Estats Units des del anys 50 i un ferm aspirant a formar part del club europeu, malgrat els cops de porta que ha rebut dels socis de la UE.
La majoria de la població, 68 milions d’habitants, professa el credo musulmà, però l’Estat és zelosament laic des que Mustapha Kemal, Atatürk, va proclamar la República el 1923 sobre les cendres de l’Imperi Otomà.
I les elits turques, encapçalades per l’exèrcit, han mantingut amb mà de ferro el caràcter laic fundacional. Fins al punt que a l’exèrcit no li ha tremolat la mà per recórrer al cop d’Estat quan ha considerat en perill la separació entre l’Estat i la fe, cosa que ha fet de Turquia una democràcia tutelada.
Els comandaments militars van tornar a parlar de cop d’Estat fa pocs mesos. El motiu va ser la proposta d’elecció de l’islamista Abdullah Gül com a nou president del país; de fet, van aconseguir bloquejar-ne l’elecció i van forçar el primer ministre, el també islamista Recep Tayyip Erdogan, a convocar eleccions anticipades.
Però més del 50% dels electors, malgrat les manifestacions de masses al carrer en defensa de l’Estat laic, van revalidar l’opció islamista moderada representada pel Partit de la Justícia i el Desenvolupament (AKP) d’Erdogan i Gül.
I aquest últim es va convertir dimarts en el primer president no laic de la Turquia moderna sense haver calmat el malestar de les forces armades i la judicatura. Des de l’estat major s’advertia, unes hores abans de l’elecció de Gül, que les “forces del mal” han posat setge a la “democràcia” i el laïcisme de l’Estat i que l’exèrcit n’és conscient.
L’elecció de Gül trenca l’equilibri de poders entre la presidència de la República, que exercia un laic, i la del govern, que ja tenia l’islamista Erdogan.
És cert que el nou cap de l’Estat turc ha promès respectar la democràcia i el laïcisme. Però el reforçament de l’islamisme polític al país, en un context de creixent reislamització social, fa témer que la democràcia laica turca derivi cap a un experiment de democràcia islamista.
La primera sempre ha estat pendent de passar l’examen de la credibilitat internacional; la segona ho té tot per demostrar.
La majoria de la població, 68 milions d’habitants, professa el credo musulmà, però l’Estat és zelosament laic des que Mustapha Kemal, Atatürk, va proclamar la República el 1923 sobre les cendres de l’Imperi Otomà.
I les elits turques, encapçalades per l’exèrcit, han mantingut amb mà de ferro el caràcter laic fundacional. Fins al punt que a l’exèrcit no li ha tremolat la mà per recórrer al cop d’Estat quan ha considerat en perill la separació entre l’Estat i la fe, cosa que ha fet de Turquia una democràcia tutelada.
Els comandaments militars van tornar a parlar de cop d’Estat fa pocs mesos. El motiu va ser la proposta d’elecció de l’islamista Abdullah Gül com a nou president del país; de fet, van aconseguir bloquejar-ne l’elecció i van forçar el primer ministre, el també islamista Recep Tayyip Erdogan, a convocar eleccions anticipades.
Però més del 50% dels electors, malgrat les manifestacions de masses al carrer en defensa de l’Estat laic, van revalidar l’opció islamista moderada representada pel Partit de la Justícia i el Desenvolupament (AKP) d’Erdogan i Gül.
I aquest últim es va convertir dimarts en el primer president no laic de la Turquia moderna sense haver calmat el malestar de les forces armades i la judicatura. Des de l’estat major s’advertia, unes hores abans de l’elecció de Gül, que les “forces del mal” han posat setge a la “democràcia” i el laïcisme de l’Estat i que l’exèrcit n’és conscient.
L’elecció de Gül trenca l’equilibri de poders entre la presidència de la República, que exercia un laic, i la del govern, que ja tenia l’islamista Erdogan.
És cert que el nou cap de l’Estat turc ha promès respectar la democràcia i el laïcisme. Però el reforçament de l’islamisme polític al país, en un context de creixent reislamització social, fa témer que la democràcia laica turca derivi cap a un experiment de democràcia islamista.
La primera sempre ha estat pendent de passar l’examen de la credibilitat internacional; la segona ho té tot per demostrar.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.