"És de tothom", amb el permís de tothom

Engominat i falangista, el diputat del PP Francisco Antonio González va exhibir abans-d’ahir al Congrés la samarreta de la selecció espanyola davant els insubmisos catalans i bascos i va proclamar: “Aquesta és l’única que ens representa a tothom”.

Molt bé. Senyor González, si fos la de tothom, no caldria proclamar-ho ni imposar-ho. Vostè encara no ho entén. O ho entén molt bé. Les coses de tothom les accepta tothom, i si no les accepta tothom, no són de tothom. En la imatge que ahir va omplir totes les primeres planes dels diaris de Madrid, Don Francisco s’assemblava en el gest i la mirada –inflats i superbs– a aquella altra on Franco i Millán Astray perdonaven la vida al fotògraf. És un estil. L’estil que no ha aconseguit en cent anys doblegar la discrepància dels altres. Creuen que guanyen perquè guanyen votacions on són més. Gran mèrit.

Senyor engallat González, amb pretensions de cantar al corral, vostè pot cloquejar tant com vulgui. Però, miri, quan es parla de tothom, compta l’opinió de tothom. La d’aquest cronista –i la de 500.000 catalans més– és que la samarreta de vostè el representa a vostè i a tots els que s’hi vulguin sentir representats, però no a nosaltres. I no passa res.

No anirem a repassar-li la nostra per la cara ni li arrugarem el midó de la camisa blava. Sigui feliç amb la seva samarreta, la seva selecció i la seva altivesa. Però no ens hi inclogui a la força. Si ens demana l’opinió, ja la sap. La van expressar amb molta més modèstia i humanitat un grup de diputats catalans sense gomina.