Demanar perdó

Estic esma­per­duda a causa de la seqüela que ha dei­xat el jutge Del Olmo. Que hi hagi crítiques a la monar­quia espa­nyola ha posat a alguns tan ner­vi­o­sos que estan dis­po­sats a un aca­ta­ment que a Angla­terra, la monar­quia amb més arrels d’Europa, faria riure. El cas és que ha sor­tit un arti­cle, que tinc a davant dels ulls, al blog d’Iñaki Ana­sa­gasti, un dels homes més intel·ligents que ha sor­tit a tot l’Estat en els dar­rers qua­ranta anys, i l’actu­ació del qual als fòrums espa­nyols ha estat sem­pre un model de coherència, de res­pecte i de valor, el qual arti­cle va con­tra la monar­quia, i ales­ho­res tot­hom ha tret les ungles i li ha dit el nom del porc. Em crida l’atenció que també els repu­bli­cans s’han sumat a aquest sarau (¿quan, esti­mats com­panys, dei­xa­reu d’ocul­tar la R de Repu­bli­cana a les sigles d’ERC?). Però el que em depri­meix és que hi hagi hagut res­pon­sa­bles polítics que li han exi­git, a Ana­sa­gasti, que demani perdó. Sí, sí: perdó. Com als cur­sets de l’Opus. Òbvi­a­ment, Ana­sa­gasti, que és tot un senyor, ha decli­nat ser un covard.

Per si no en teníem prou, Joan Ran­gel, que és el vir­rei de Cata­lu­nya (en diuen “dele­gado del Gobi­erno”, on Gobi­erno en vol dir només un, com Déu Nos­tre Senyor), ha dit que un dele­gat del minis­teri de Foment no pot com­parèixer al Par­la­ment de Cata­lu­nya, ni per l’apa­gada ni per cap altre afer, perquè, si ho fes, sem­bla­ria que qui con­trola el “Gobi­erno” (l’únic, no ho obli­dem) és el Par­la­ment de Cata­lu­nya, cosa que, encara que ho digui l’Esta­tut, és a dir la llei, és con­tra natura, perquè és el minis­teri el qui ha de con­tro­lar el Par­la­ment de Cata­lu­nya. Abans en deien abso­lu­tisme.