Candel ens deixa quan més ens cal

Francesc Candel ha estat el millor cronista del procés històric, fonamental, del moviment obrer a Barcelona a les dècades dels seixanta i setanta. Un periodista que, des de la petita història, viscuda sovint en primera persona com un immigrant més, ha sabut colpir consciències. A la seva mort, Candel deixa una cinquantena de llibres publicats, un pas per la política com a senador de l’Entesa dels Catalans a Madrid, i, sobretot, incomptables bones obres i gestos de solidaritat. Ell mateix es considerava pessimista “perquè passen els anys i la pobresa és sempre constant”. Candel, que va fer de l’austeritat i la discreció estil de vida, ha excel·lit tant en la lluita per la cohesió social com en la defensa de les llibertats personals i nacionals. Al mateix temps ha sigut el millor exemple de la paraula que ha mogut tota la seva vida: integració.

Els altres catalans va ser, de llarg, el seu llibre més venut. El va publicar el 1964 i es va convertir en una anàlisi sociològica de primer nivell sobre la configuració social de Barcelona, transformada per l’arribada massiva de treballadors de zones de tot l’Estat. Ell va saber veure, fa més de quatre dècades, que per als nouvinguts a Catalunya, la integració amb la resta de la comunitat era, i és avui també, l’única solució possible a la realitat duríssima de l’aïllament i la incomprensió. Altrament, el perill d’enquistament crònic de la situació seria cruel per als immigrants i fatal per al país. Candel va escriure el llibre en castellà –com va fer sempre–, el va traduir en Folch i Camarassa i va pensar que no en vendria ni un. Temia –tal com va explicar a l’AVUI– que el llibre no agradaria ni als catalans ni als nouvinguts. Es va equivocar de mig a mig. 43 anys després, se n’han fet una vintena d’edicions.

El risc de trencament entre comunitats és el que el feia patir. Sabia que ni Catalunya ni els immigrants no se’n sortirien si no es feia bé la integració. Aquest era, i és, el risc. Malauradament, el pacte nacional sobre immigració, tantes vegades anunciat i tantes vegades desat, només és una prioritat dels polítics a les rodes de premsa. Tan sols un bon diagnòstic ens permetrà intentar resoldre els problemes. Orfes de Candel, ens caldrà trobar qui ens orienti anb els altres altres catalans.