Posin el cap a l’olla!

No sabem si aquests dies a la vall de Núria el govern Illa s’ha mantingut en la laïcitat que li pertoca per definició. Tampoc seria d’estranyar que encara que sigui per proximitat hagin cedit a la tradició cristiana i hagin posat el cap a l’olla. Si jo fos un d’ells ho hauria fet. Si el conseller Baltasar en el seu moment va pujar a Montserrat a demanar pluja a la Moreneta, bé poden encomanar-se a la Verge de Núria. Necessitaran molta i molta fertilitat d’idees, encara que la sequera els hagi donat una treva que val un imperi. D’una banda, l’obsessió per girar full, instaurar la societat de la concòrdia i retornar empreses fugisseres els ha de deixar en fals i en ridícul més d’una vegada en mostrar-se més papistes que el papa. El cas del delegat de la casa de Perpinyà n’és una bona mostra. D’una altra banda, els “aliats” independentistes que els mantenen els governs no poden parar quiets perquè no s’ho poden permetre i perquè se’ls veuria massa el llautó i han de provocar tempesta rere tempesta. ERC, que els va obrir la del traspàs de Rodalies (que va per llarg), obre ara la de l’aeroport, que ja veureu que també va per llarg, que també serà una tempesta descomunal i que no es quedarà en els ànecs de la Ricarda. I, d’altra banda, les tempestes que venen de Trump i que ni Europa ni Sánchez aturaran del tot, segons diu el mateix Illa, que ja crida a la “reprogramació”. Jo d’ells hauria posat el cap a l’olla i potser encara no l’hauria tret.