Manifest –sense trampes– per la llengua comuna

La llengua comuna és l’anglès. La llengua cosmopolita és l’anglès. La llengua útil és l’anglès. La llengua moderna és l’anglès. La llengua dels hotels és l’anglès. La llengua reconeguda és l’anglès. La llengua de la ciència és l’anglès. La llengua de Félix de Azúa és l’anglès. La llengua de les universitats és l’anglès. La llengua dels Erasmus és l’anglès. La llengua dels joves és l’anglès. La llengua que uneix el gènere humà és l’anglès. La llengua que mai separa és l’anglès. La llengua dels negocis és l’anglès. La llengua dels intercanvis sexuals és l’anglès. La llengua de les finances és l’anglès. La llengua de la cultura sense fronteres és l’anglès.

La llengua del cinema és l’anglès. La llengua de les infermeres i els metges catalans és l’anglès. La llengua de Bruce, el Boss, és l’anglès. La llengua del rock i del pop és l’anglès. La llengua del turisme és l’anglès. La llengua que tothom triaria des del bressol si li deixessin fer-ho és l’anglès. La llengua dels no nacionalistes sincers és l’anglès. La llengua dels que no tenen pàtria de debò és l’anglès. La llengua de progrés és l’anglès. La llengua del darrer disc de Carla Bruni és l’anglès. La llengua dels hispans quan esdevenen nord-americans és l’anglès. La llengua de la diplomàcia francesa és l’anglès.

La llengua que cal aprendre i deixar-se de romanticismes, de bestieses, de punyetes, és l’anglès. La llengua del gaiter de la sidra és l’anglès. La llengua del toro d’Osborne a fora és l’anglès. La llengua que convé als fills dels pares de tot el món és l’anglès. A partir d’aquí, campi qui pugui. És a dir, que cadascú defensi la pròpia o la que vulgui. Ei, sense cagar-se en la dels altres, si pot ser.