Res de referèndum

Si ningú ens enganya, la taula de Brussel·les entre Junts i PSOE, entre Puigdemont i Zapatero, és una taula entre “referèndum o referèndum” en una banda i “res de referèndum” en l’altra. És la taula impossible, la taula inútil, la taula d’en Bernat. És com totes les taules entre Catalunya i Espanya des que el generalat del procés va ser empresonat, exiliat, reprimit policialment i perseguit judicialment. Suposo que deu estar bé que hi siguem asseguts, encara que sigui per allò que repetia l’àvia Neus, que a la taula d’en Bernat qui no hi és, no hi és comptat. El temps dirà que aquesta taula només hi serà mentre els diputats de Junts (ara 7) garanteixin el govern del PSOE. També el temps donarà una llista d’acords reals, definitius i transcendents per als objectius independentistes als quals s’haurà arribat. N’espero tan i tan poc, que ben poca cosa serà una mica sorpresa. Em vaig alarmar per Nadal, quan va treure el cap el mediador. Ho vaig tenir clar la setmana passada, quan va treure el cap Zapatero. Recorden que durant uns anys els adversaris li deien “Bambi”? Però no menja herba, és un gran depredador. Tampoc pel camí d’aquesta taula hi haurà referèndum. És el que ha vingut a dir, en treure el cap i exhibir “confiança” amb Puigdemont. No ha trigat gens a deixar-ho clar. Ara que ja sabem amb qui negociem i qui media, tingueu clar que ens faran la clenxa al mig i que el referèndum ens el pintarem a l’oli.