Articles

Ring, ring, ring, ring, ring, ring, ring

Opinió

Catàstrofes com la de Barajas commocionen tothom. Durant uns dies, pocs, els mitjans de comunicació col·loquem una gran lupa sobre la tragèdia i les expressions de patiment que se’n deriven. Després tots ens n’oblidem, i acabem deixant soles les associacions de perjudicats.

Però ara encara som en els primers moments. I crida l’atenció el joc que s’estableix entre els polítics quan hi ha un drama en calent. Ahir José Montilla i Josep-Lluís Carod van trucar a Esperanza Aguirre per fer-li arribar el condol i oferir-li suport. Immediatament, tots dos van tornar a trucar, aquesta vegada a l’alcalde de Madrid, per dir-li el mateix. Això, mentre Joan Saura telefonava el ministre de l’Interior.

Si la resta de càrrecs equivalents fessin com els catalans –i a una mitjana de 5 minuts per trucada– l’Espanya de les autonomies (19 presidents més Carod) hauria tingut Aguirre 1 hora i 40 minuts penjada al telèfon entre les quatre i les vuit de la tarda. A Gallardón, a sobre, se li haurien sumat els alcaldes.

Sarkozy i Pérez Touriño es van limitar a enviar un telegrama. ¿Són pesats, els polítics catalans? ¿Inoportuns, fins i tot?


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.