El món de les vísceres

Hi ha un món on només valen les vísceres. Unes vísceres que convenientment manipulades, amb el salpebrat de la demagògia i la falsedat, amb l’aroma del més miserable sensacionalisme, seran molt rendibles. El titular d’ahir del diari El Mundo hauria de ser estudiat a les facultats de periodisme com l’abc del que no ha de ser el periodisme. “La crisi de Spanair desemboca en una tragèdia amb 153 morts”.

Aquest va ser el mode escollit per Pedro J. i els seus col·laboradors per il·lustrar la catàstrofe de Barajas. Amb les plomes endurides amb les teories de la conspiració de l’11-M, amb la tinta bruta de tantes mentides com han dit sobre Catalunya i la llengua del país, l’exercici d’escriure aquest infame titular devia ser per aquests xuclasangs del periodisme escrit anodina monotonia. La investigació sobre les causes de l’incident acaba de començar. Les caixes negres de l’avió sinistrat encara deuen estar a l’espera de ser examinades. Però, tatxan!, Pedro J. i els seus coadjuvants van dictaminar, amb els cossos fumejant pendents d’identificar, que la causa de l’accident és el conflicte laboral que assota Spanair. I, fins i tot, van atrevir-se a insinuar en l’editorial una “negligència criminal” del personal de manteniment de l’aeronau.

Si la direcció d’El Mundo és tan procliu als treballadors, i tan lamentables considera que són les condicions laborals a Spanair, prou dies han tingut per denunciar-ho. Si finalment es demostra que l’accident es deriva de la precarietat de mitjans de la companyia, l’editorial més severa serà benvinguda. Ara bé, practicar la solidaritat obrera d’última hora i traficar amb el dolor de cossos esventrats és de gossos. I que em perdonin els animals.