Cita amb la Policía Nacional

Una parella que supera els setanta anys s’adona que el DNI d’ella està a poques setmanes de caducar. Xino-xano, aprofitant que tenen temps per passejar, s’adrecen a la comissaria de la Policía Nacional de la seva localitat a demanar dia i hora per fer els tràmits. Allà els indiquen que la visita ha estat en va perquè només es pot demanar cita per telèfon o a través del web de la direcció general de la Policia, i sembla que allà tothom està tan capficat en els seus afers que ningú els pot donar un cop de mà per tal que marxin amb el tema mig enllestit. Un cop a casa, opten per la trucada, pensant que és un mètode millor i que trobaran una persona que, en cas de tenir algun dubte, estarà encantada de servir-los. Però resulta que estem en ple segle XXI i que on abans hi havia una veu humana, ara hi ha una màquina que aspira a fer les mateixes funcions. Així que la dona es troba, de cop i volta, responent a un robot. El primer que li pregunta, la màquina a la dona, és el motiu de la seva trucada, resumit amb la màxima brevetat possible. Després d’un parell d’intents perquè no ha nascut encara el robot que ens entengui a la primera, li pregunten si vol ser atesa en castellà, català, gallec o euskera. En català, respon ella. El procés arrenca de zero, però en la nova llengua, així que li tornen a preguntar quin tràmit exacte vol realitzar. Renovar el DNI, i sembla que la màquina, fins aquí, no té cap problema de comprensió. Després ve quan li demanen el número i la lletra final, un a un. La màquina no domina prou el català per entendre vuit números i una lletra, així que demana que els hi repeteixi. Segon intent, i tampoc. Tercer intent, i tampoc. La trucada es penja i el procediment s’ha d’iniciar des de l’inici. Per sortir de dubtes, aquest cop fa el tràmit en castellà. Com molt bé deuen haver endevinat, ja té hora per renovar el seu DNI.